Cor dividit
Sí. Avui tenia el cor dividit. M'he assegut al sofà a veure la final de la Copa de la Reina. Enèsim partit entre Avenida i Uni Girona. Tots dos equips tenen una persona que és molt especial per a mi. En un equip és a la banqueta i es diu Laura Antoja i en l'altre encara és a la pista, la Silvia Domínguez. En el seu moment, vaig tenir el privilegi d'entrenar-les. Sí, baixetes les dues. Aquesta seria la seva primera semblança. Teòricament el bàsquet és per als alts, però elles ho han volgut desmentir i, sempre, des de la humilitat. Sense estridències. Segona gran semblança. Han liderat els seus equips tan dins com fora de la pista, d'una manera silenciosa. Sense crits ni escarafalls. Tercera gran semblança. Les vaig conèixer de petites i avui he tancat els ulls en veure la Silvia aixecar la copa de guanyadora. Sí, he tingut un "deja vu" perquè vaig tenir el privilegi de ser al seu costat quan tant una com l'altra van aixecar la seva primera copa de campion