"Pasos que marcan historias..."
Hi ha dies que et marquen. Sovint pensem que el que ens marca són aspectes que ens afecten directament i no sempre és així. Ahir va ser un d'aquells dies que recordaré al llarg de molts anys… Els nostres alumnes havien preparat una exposició individual amb el títol "Què m'apassiona". Seure a escoltar-los i començar a emocionar-me va anar lligat. Vaig quedar gratament sorprès del què i del com. Mentre preparaven, els dies abans, la seva exposició, no havia volgut saber-ne massa. Sí que havia atès els seus dubtes i els havia intentat orientar, però, en general, no havia volgut saber de què parlarien. Volia gaudir de la sorpresa! Minuts abans de començar, es palpava un "clima" especial. Diria que estaven il·lusionats. Tenien aquell nerviosisme "interessant" davant de quelcom important… Van ser dues hores d'exposicions. Si algú ha estat amb adolescents (i no tan adolescents), sap perfectament que mantenir la seva atenció tanta estona és gairebé im