Una mica de tot

Comença una nova temporada per a un munt d’equips i esportistes. I, com cada temporada, aquesta també genera il·lusions i reptes que, en alguns casos, es veuran recompensats i, en molts d’altres, quedaran diluïts. És el preu que comporta qualsevol activitat que porta implícita expectatives. Però, quan parlem de reptes i il·lusions, cal diferenciar de què parlem, perquè no és el mateix parlar d’un equip professional en què es mouen molts diners, d’un equip amateur que juga per passar-ho bé, d’un equip de formació en una lliga competitiva amb reptes de resultats importants o d’un equip de formació amb expectatives molt menys ambicioses. I, si hem parlat d’equips, també ho hem de tenir present en els jugadors,  els quals també podrien distingir les mateixes (o similars) categories esmentades per als equips. Cal ser, però, molt curós a l’hora de posar reptes i/o objectius perquè ens podem passar de frenada i que siguin impossibles d’assolir o posar-los tan senzills que no representi ma...

Ahir nit, a la platja de La Caleta a S. Vicenç de Montalt, actuava Sopa de Cabra en el marc de la gira de 40 anys de la banda. Vaig gaudir molt del concert. Feia molts anys que no els veia en directe. En ple concert, van presentar una cançó del 2002 (“Seguirem somiant”) que havien escrit en honor de Joan Cardona, el seu guitarrista, mort de càncer ara fa 24 anys. El missatge d'en Gerard Quintana va ser molt clar: tots tenim algú que ja no hi és i que ens segueix “visitant” en el nostre dia a dia. A cadascun d’ells va dedicada aquesta cançó. I vaig pensar en el meu “amic” J. Carles, que ens va deixar ja fa massa temps. I hi vaig pensar perquè dilluns començo la meva temporada número 44 consecutiva com entrenador i, com he fet en cadascuna d’elles, “segueixo somiant” i segueixo lluitant en allò i per allò en què crec. I aquest sempre va ser un somni que compartíem en Jota i jo temporada rere temporada. Ha estat un estiu de molta reflexió, de molta lectura i de molta introspecció que ...

Em ve de gust escriure una mica sobre el moment polític i social que estem vivint. Segur que crearé controvèrsia perquè n’hi haurà molts que em llegeixin que no estaran d’acord amb mi. Llegeixo contínuament tuits sobre AC. Alguns l'ataquen i altres la defensen.  Que si són d'extrema dreta, que si són populistes, que si són l’única alternativa válida per a Catalunya…, que si la Sílvia Orriols és l’única líder política de Catalunya, que si només té façana i prou. Mentre passa això, hi ha un deteriorament constant a Catalunya. I què fan la resta de partits polítics? Doncs molt senzill: Res (l'últim escàndol en el tema PISA parla per sí mateix) Mentrestant, AC va creixent. És bo això? Sincerament, ni idea. Per què? Doncs perquè no sé ni cap on volen anar, ni tampoc cap on volen anar la resta de partits. Per què creix tant AC? Home, aquí sí que tinc resposta. És obvi, no? Amb el que estan fent la resta de partits i amb el deteriorament progressiu de Catalunya, els ho posen en sa...

Avui, sí. Avui, acabo, “oficialment”, la meva vida laboral. 65 anys de vida, més de 40 dels quals els he dedicat a exercir de professor i entrenador. Mirant enrere, amb els meus encerts i errades, sento que, en general, he gaudit de les meves dues passions. Hi ha hagut moments molt difícils, al costat de moments molt especials i emotius. I és que la vida és això. Som allò que hem viscut, som allò que hem compartit i som allò que ens han aportat aquells que ens acompanyat al llarg dels anys. De tothom he après, de manera conscient o inconscient. I, tot allò que he après, m’ha servit per créixer i avançar. De ben segur que també he fet mal a algú, però espero que, en el còmput final, la balança es decanti a favor d’aquells que em recordaran amb un somriure als ulls. Sí, perquè, en aquests més de 40, anys he tingut companys, alumnes i jugadors que m’han hagut de "patir", però als que espero també haver aportat quelcom que els hagi ajudat a desenvolupar-se en aquells àmbits que h...

                                      Cambray, 10 d'abril de 2026 Són les 19.45h i ja toca. Volia ser-hi a les 20h i em sembla que faré tard. Ha passat massa temps des de l’últim sopar.  Haurem de fotre-li canya al Mariscal. Si no vaig errat serem 26.  No està malament, oi? Després de tants anys, ens mantenim al peu del canó, amb ganes de trobar-nos, molts d’aquells nens que el 1978 vam deixar de ser companys de classe. Cert que no tots vam fer tota la “cursa” junts. Uns van venir més tard i altres van marxar abans, però tots vam ser i, seguirem sent, companys de classe. L’escola ens va unir i, fins i tot, aquesta companyonia, en molts casos, ha esdevingut amistat o família. I hi ha una altra fet curiós i és com han canviat les relacions entre nosaltres al llarg dels anys.  Hi ha hagut “retrobaments” i consolidacions de relacions, gràcies, per exemple, a l’esport i la música. I ...

Ara toca educació. Ahir era Renfe. Abans d’ahir, sanitat o infraestructures. De manera recurrent, immigració. Fa uns anys teníem CiU, després PSC, Tripartit, Junts o ERC. Ara ens havia de salvar el PSC perquè Espanya i Catalunya tenien governs del mateix  color.  Últimament treu el cap AC i els matxaquem perquè diem que són d’extrema dreta. Mentrestant, Catalunya es va deteriorant. Els que vivim a Catalunya, independentistes o no, veiem com, cada dia que passa, tot va empitjorant. Tenim serveis i infraestructures que no estan preparades per la quantitat de ciutadania que avui viu a Catalunya. I anirem a pitjor.  I no perquè els socialistes ho facin pitjor que els independentistes.  I si mana VOX o PP, tampoc canviarà res. Si Silvia Orriols convenç els catalans de votar-la, tampoc canviarà res. Per què? Doncs molt senzill.  Perquè això no va de sigles ni de partits. Això no va d’ideologies com tampoc va d’immigració.  No va de nacionalismes. Va d’economia, v...