Una mica de tot

  Avui he vist a facebook aquesta foto que va penjar en Martí Viñals i m'he traslladat en el temps.  La foto podria ser dels anys 40 o 50, però el Mas Vell ens el vam fer nostre els anys 80.  Divendres nit, però sobretot dissabtes nit, era el lloc de trobada. Tant se val si arribaves més tard o més d'hora. No calien mòbils... Ni whatsapps ni ubicacions. Ens trobàvem igual. Petaves la xerradeta. Mirades furtives cap aquella noia que t'agradava, a la que sovint no t'acostaves. Qüestió de caràcter… "François, un ron con coca"... Era una institució. No podem pensar en el Mas Vell sense recordar el François… Un dia vaig gosar tocar-li el cabell. Pensava que em matava! Era la primera "parada" abans d'anar, primer, a Scuc's i, anys després, a Spinnaker/Titus. Hores i hores, cerveses i cerveses, cubates i cubates... Molts amics...alguns, malauradament, ja no hi són. Han passat molts anys, però el Mas Vell segueix sent ben present. Grans records! Nost

La setmana passada en Lluis Escudero escrivia un tuit lamentant la conducta dels familiars dels jugadors d'un equip de la U. Esportiva Mataró (UEM) al final del seu partit contra el Boet. El club va fer una nota de premsa, com no podria ser d'altra manera, lamentant i condemnant l'actuació dels familiars que pertanyien a la UEM. Ahir llegia un tuit de la Raquel Méndez en què es lamentava de l'actuació setmana a setmana de pares que, cito textualment,  "es carreguen els partits dels seus fill/lles". Avui m'he llevat veient les imatges de Cornellà, ahir al final del partit, mentre els jugadors del Barça celebraven el títol de Lliga… On anem a parar? Realment ser seguidor d'un equip (sigui mini, cadet o sènior) de l'esport que sigui, et dona dret a menysprear, insultar, atacar o agredir? On són els valors? Quins són els valors? Cada setmana veig pares i mares a les grades faltant al respecte a entrenadors,  jugadors (rivals o no) o àrbitres, i també a

La temporada 90-91 em vaig fer càrrec de la direcció tècnica del C. B. Mataró. Feia mig any que m'havia incorporat al club per dirigir el sènior en la que en aquell moment era la segona categoria del bàsquet espanyol. Una vegada mantinguda la categoria, es plantejava el repte de crear una estructura de club que acompanyés al sènior femení  Es tractava de construir equips de base que poguessin competir amb els grans del bàsquet català. Cada curs escolar anàvem, amb el José Luis, a veure el campionat escolar amb l'objectiu d'incorporar jugadores al projecte del club. És així com, el febrer del 1992, vam veure jugar la Miriam. Jugava de casualitat al preinfantil del GEM perquè la van convèncer, ja que els faltava una nena per completar l'equip.  Després de no poques discusions, vam decidir incorporar-la al club… Infantil preferent, cadet B i Preferent, junior B i Preferent… fins arribar al sènior del club. Sempre a l'ombra de les que tenien més nom que ella o, simpleme

T oca fer balanç. No m'agrada haver-lo de fer tan aviat, però aquest any toca perquè el cadet A ja ha acabat… És el primer any des que soc entrenador que un equip de formació que dirigeixo no assoleix els objectius bàsics que m'havia proposat a l'inici de la temporada, i això em fa pensar… Ha estat un any complicat. Ja vam començar malament. Lesions greus que arrosseguem de la temporada anterior; un problema en el retard en l'acabament d'un entrenament al mes d'agost que comença a deteriorar relacions; poca capacitat per part meva de fer entendre què és el que és important en un equip que té com a objectiu col·lectiu competir per al màxim; detalls tècnics i tàctics que no soc capaç de transmetre; poca claredat, també per part meva, de transmetre com n'és d'important l'esforç en allò que costa massa, però que és indispensable canviar per créixer… Al poc de començar la temporada, una jugadora deixa l'equip per no estar d'acord amb la meva dinàm