Una mica de tot

  Aquest matí he estat veient el Faqs… Buff.  No m'ha deixat indiferent. Molt potent i molt difícil d'assimilar: Llach, Hasél, Garrido, Rahola, Fina… i periodistes interessants i punyents. Eleccions, llibertat d'expressió, estat de dret, democràcia, repressió, abstenció, desencís, amnistia/indult, presó... i tot rematat per un nou concepte: "milloradors i empitjoradors". Buff...que difícil tot plegat. Per on començo? Va...m'hi llenço. No m'agrada la falta de respecte, no m'agraden els tuits ofensius, sobretot quan es fan des de l'anonimat (no és el cas de Pablo Hasél, que sempre dona la cara i es reafirma en el que escriu i diu), no m'agrada l'ús partidista agafant tan sols parts d'un tot…. Allò que es debat o critica sempre ha d'estar dins d'un context per tal que s'entengui. A partir d'aquí és quan s'hi pot estar d'acord o no i opinar i argumentar.  Vagi per davant que en general, no m'agraden les lletres d

"De què serveix el filòsof que no fereix els sentiments de ningú" (Diògenes)

Quan a classe plantejo reflexions, idees, opinions passa una cosa interessant. Hi ha alumnes que mai participen. N'hi ha d'altres que són vehements en les seves intervencions. N'hi ha que opinen i escolten, o, fins i tot, pregunten. Jo sempre els dic que participin i els dono un argument, que per a algú pot semblar incorrecte: si no participes, deixes d'enriquir-te tu i enriquir els altres. Sempre he pensat que quan tens una cosa a dir, ho has de fer. Potser estàs equivocat, però el que diguis obliga, d'alguna manera, l'altre a parar-hi atenció i plantejar-se què en pensa… Si no parles, si no opines, estàs dient que o bé no t'atreveixes,  o bé no vols, o bé no tens res a dir. En els tres casos em sembla una mala decisió. És cert que el que dius genera controvèrsia, però d'això s'enriqueixen les societats i, a partir d'aquí, es creix. No em puc imaginar què seríem ara si en els diferents moments de la Història uns pocs "bojos" no haguess

Fa uns dies vaig escriure un article donant la meva opinió sobre aquest nou confinament municipal que es va decretar a partir del 7 de gener. Manifestava el meu desconcert comparant mesures que considerava protectores amb algunes activitats i massa restrictives en d’altres, com per exemple l’esport… Avui m’he llevat llegint un tuit de la plataforma “Ja n’hi ha prou” en què comentava la sessió de “La meva vida la decideixo jo” relacionada amb la importància de l’esport en la vida de la gent, des d’un punt de vista físic i mental. En aquest mateix tuit, dita plataforma comentava la hipocresia de fer sessions d’aquest tipus mentre per altra banda no es permet que els nens i nenes que estan federats puguin entrenar i jugar amb normalitat. Som l’única Comunitat en què els federats no poden jugar. En el meu article anterior passava de puntetes sobre les conseqüències de tenir nens i nois sense fer esport organitzat durant tant de temps… Però avui m’he indignat quan en resposta a la publicaci

Ahir vaig escoltar Roger Torrent. Interessant entrevista. Val la pena reflexionar-hi. És molt evident que els polítics fan de polítics i han de defensar el que els pertoca. Deia Roger Torrent que han fet una reflexió sobre el que han fet malament i sobre què s'ha de canviar. És interessant el que comenta, perquè la reflexió els ha portat ha acceptar uns pressupostos generals de l'Estat, un Estat que manté els polítics catalans en presó. També és interessant perquè demana més d'un 50% de vots independentistes en les properes eleccions per tal d'avançar en el procés d'independència de Catalunya… Si no ho entenc malament el fet d'ajudar a estabilitzar el govern de l'Estat ajudarà a ampliar la base per a la independència de Catalunya, perquè el fet d'ajudar a estabilitzar el govern central farà que aquest govern acabi acceptant un referèndum d'autodeterminació. No sé si ho he entès bé… Ens estan dient que aquest govern central acceptarà un referèndum que

  Argentona, 8 de gener de 2021 Avui és el segon dia d'aquest nou confinament municipal… Sembla que no som capaços d'aturar aquest maleït virus. Segur que fem tot allò que podem? Segur que estem sent coherents en el que ens pertoca individualment? Segur que les decisions que prenen les autoritats són les més correctes? Aquestes preguntes em venen al cap després d'haver vist el que he vist aquestes Festes de Nadal sumat a les decisions preses per les autoritats en relació a les Festes i per a després d'elles. Sincerament no entenc res… Parteixo de la base que no deu ser gens fàcil saber què és el més adient, però em sorprèn que tot sempre vagi destinat als mateixos sectors.  M'explicaré. Com ja sabeu molts dels que em llegiu, sóc entrenador de bàsquet i professor de ESO. Des que ha començat el curs (i, per tant, també els entrenaments) no hem tingut ni un sol cas de contagi ni a l'escola ni als equips que entreno. Sí que hem tingut casos positius (un des de setem