Ahir vaig escoltar Roger Torrent.

Interessant entrevista.

Val la pena reflexionar-hi.

És molt evident que els polítics fan de polítics i han de defensar el que els pertoca.

Deia Roger Torrent que han fet una reflexió sobre el que han fet malament i sobre què s'ha de canviar.

És interessant el que comenta, perquè la reflexió els ha portat ha acceptar uns pressupostos generals de l'Estat, un Estat que manté els polítics catalans en presó.

També és interessant perquè demana més d'un 50% de vots independentistes en les properes eleccions per tal d'avançar en el procés d'independència de Catalunya…

Si no ho entenc malament el fet d'ajudar a estabilitzar el govern de l'Estat ajudarà a ampliar la base per a la independència de Catalunya, perquè el fet d'ajudar a estabilitzar el govern central farà que aquest govern acabi acceptant un referèndum d'autodeterminació.

No sé si ho he entès bé…

Ens estan dient que aquest govern central acceptarà un referèndum que podria suposar la independència de Catalunya...

Aquest mateix govern que té clar que els polítics que es van saltar, segons ells, totes les normes democràtiques han de seguir a la presó i que aquells que estan a l'estranger haurien de ser jutjats igual que els que han estat condemnats.

Francament no ho entenc…

Alguna cosa se m'escapa. No sé si volen o no volen que els polítics presos segueixin a la presó, i tampoc sé si volen o no volen la independència de Catalunya.

Estic fet un embolic.

Per tant, crec fermament que aquestes eleccions han de deixar clar, d'una vegada per totes, si Catalunya té més d'un 50% de població amb el desig de seguir pertanyent a l'Estat o, per al contrari, si hi ha més d'un 50% que vol la independència.

Més que res per estalviar-nos discursos, buits de continguts, de polítics d'una i d'altra manera de pensar.

Crec, sincerament, que la població ha de votar, després de fer un bon procés de reflexió, per deixar ben clar on és Catalunya i què vol ser Catalunya en un futur.

Això aclarirà cap on s'ha d'anar.

Tot és legítim, tot és possible, tot val… 

Per tant, crec que ara no val estar enfadat amb uns i altres, sinó exercir allò que durant tants segles va ser negat a la societat: el dret a opinar, a participar, a decidir…

Això és el que sempre intento fer veure als meus alumnes...i crec que aquest dret que tenim com a ciutadans, l'hauríem convertir en un deure moral…


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís