Una mica de tot

M'ha arribat aquesta carta...i crec que s'ha de compartir i llegir amb atenció...i tristesa. LA CARTA DEL DÍA. DIARIO DE NAVARRA *ESPAÑA NI PARA LOS ESPAÑOLES* JOSE MARI ESPARZA ZABALEGI 14.02.2021 | 00:21 A veces intento ponerme en la piel de un hombre honrado nacido en cualquier barriada obrera de Madrid, que sueña y vota por una España decente. Sin duda vivirá escandalizado porque su Rey, al que miró esperanzado cuando aprobó la Constitución, esté señalado como caco voraz y putero público. Y se preguntará, tonto no es, si su sucesor y actual monarca no sabría nada de cuanto ocurría en su propio hogar, ni nunca vio la máquina contadora de billetes, ni se preguntó jamás de dónde sacaban sus padres tanto amasijo de plata. Nuestro buen hombre deducirá que, si no lo sabía, ni nunca vio, ni oyó, ni sospechó nada de los tejemanejes paternos, demuestra tener unas entendederas tan endebles que lo inhabilitan hasta para optar a una concejalía en Aldeanueva de Cameros, perdone su vecin

Últimament estic llegint moltes crítiques a la figura del President Mas. No em sorprenen perquè tots aquells que van apostar per la candidatura de Junts han vist com els vots que va obtenir el Pdecat han servit per donar la victòria a ERC i això lògicament ha creat un cert (o gran rebuig) cap a la seva persona. Jo també vaig apostar sempre per la figura del President Mas. Em va semblar important i intel.ligent el pas al costat que va fer en el seu moment, pressionat per la CUP, escollint al President Puigdemont com a presidenciable a la Generalitat. De fet, sempre he pensat que ha estat un gran estadista. Ara bé, crec, a risc d'equivocar-me ja que evidentment no el conec personalment, que mai ha estat independentista. Ell, com a bon convergent ha estat un President catalanista i autonomista que ha buscat sempre el millor per Catalunya i crec que al llarg de molts anys ho va aconseguir… Evidentment no tothom hi estarà d'acord i, de fet, hi ha alguns aspectes foscos de la seva tr

Després d'haver paït els resultats d'ahir em venen al cap tres titulars amb l'ordre que es vulgui: "L'independentisme supera per primera vegada el 50% dels vots". "La facció més anticatalanista de Catalunya perd 20 escons al Parlament, però ja se la reconeix clarament". "I ara què?" Fa uns mesos vaig començar a escriure un article que mai vaig acabar. Volia fer una reflexió sobre les quatre Catalunyes que, sota el meu parer, existeixien. Ho resumia (segur que portarà controvèrsia..) de la següent manera: Una primera Catalunya seria aquella Catalunya que té molt clar que vol construir una realitat diferent de la que avui existeix: una Catalunya que esdevingui un Estat. Una segona Catalunya que voldria una nova relació amb l'Estat espanyol a base d'enfortir un autonomisme catalanista que tornés a l'època "del peix al cove", però a la que no desagradaria una Catalunya independent. Una tercera seria una Catalunya que no vo

Diumenge 14 a les 15h... Acabant de dinar i assegut al sofà mirant el telenotícies... Interessant... Connecto amb un missatge que vaig rebre fa uns dies... Deia així: "No parlo català per ofendre ningú, el parlo perquè és la meva llengua". Per què ho connecto? Sempre he pensat que el català és la meva llengua. M'agrada, la trobo preciosa i forma part de la meva identitat...  O sigui, és la meva llengua. Escoltant els nostres lìders polítics, he observat que tres d'ells es dirigien a la ciutadania en castellà. No tinc res en contra del castellà. De fet, la trobo una llengua preciosa, en la que llegeixo habitualment, però, també, en aquests moments, representa una fractura dintre de la situació actual que vivim... Hi ha un concepte que em sorprèn des de fa uns anys: el tema de la catalanitat. Fa un cert temps que es critica/comenta una idea...donar carnets de catalanitat. Dit d'una altra manera, qui és més o menys català... Evidentment no sóc ningú per dir qui és mé

Benvolgut President, Avui m'he llevat escoltant el deliciós discurs de comiat de Pepe Mújica com a senador d'Uruguay. Ja l'havia escoltat fa uns mesos, però crec que és d'aquells discursos que val la pena llegir/escoltar moltes vegades fins aconseguir interioritzar…  Estem enmig de l'enèsim procés electoral… De moment, encara no hem solucionat de cap manera la situació que tenim entre mans: el futur de Catalunya. Tinc un garbuix d'idees al cap que li vull transmetre.  Intentaré endreçar-les correctament, tot i que no em serà fàcil... Comencem pel principi. Jo mai havia estat independentista, mai havia anat a cap manifestació de la Diada, ni a cap manifestació a favor d'una Catalunya diferent… Estimava Catalunya i el català, la nostra cultura i la nostra Història, i m'enfadava molt quan sortia de Catalunya i em sentia menystingut i, fins i tot, insultat si utilitzava la nostra llengua. He disputat uns quants campionats d'Espanya en categories de forma

La Vida ens dona, de tant en tant, el plaer de gaudir de personatges excepcionals. No conec, evidentment,  en profunditat la vida de Pepe Mújica, però, amb el risc d'equivocar-me, m'atreveixo a dir que és una persona honesta, seriosa i que ha donat la seva "vida" política per aquells als que anomena "anònims", que l'han recolzat amb els seus vots. Val la pena escoltar atentament en quins principis basa la seva vida... i adonar-nos que sí, que encara podem creure que darrere dels personatges que veiem en públic hi ha persones que miren pels seus conciutadans... La gràcia és saber triar aquells que considerem que sí que ho fan... I un d'aquests segur que era Pepe Mújica... En tenim algun que s'hi assembli una mica i que ens desperti aquest punt de servei al poble, o sigui a nosaltres? Llegim-los bé i escoltem-los bé...perquè hem de decidir qui ha de prendre decisions per nosaltres aquests propers 4 anys... D'entrada, m'agraden aquells que s

https://youtu.be/jQdsDhSg01k Escoltar aquesta versió et transporta a un moment màgic.  Aquell 6 de juliol del 85, amb el Camp Nou ple de gom a gom, tancant els ulls i gaudint d'una lletra i una melodia que han unit generacions... Gràcies, Lluis, per tantes i tantes cançons que hem cantat i seguirem cantant.  I gràcies pel teu compromís per la llibertat i els drets de la gent... És curiós, i trist, com moltes de les cançons que escoltàvem a finals dels 70 segueixen totalment vigents... No podem dir que sigui una bona notícia...i ens diu que la lluita per aspectes bàsics com llibertat, drets civils, dret a manifestació, encara queden en entredit...