Reflexions en plena jornada electoral

Diumenge 14 a les 15h...

Acabant de dinar i assegut al sofà mirant el telenotícies...

Interessant...

Connecto amb un missatge que vaig rebre fa uns dies...

Deia així: "No parlo català per ofendre ningú, el parlo perquè és la meva llengua".

Per què ho connecto?

Sempre he pensat que el català és la meva llengua. M'agrada, la trobo preciosa i forma part de la meva identitat... 

O sigui, és la meva llengua.

Escoltant els nostres lìders polítics, he observat que tres d'ells es dirigien a la ciutadania en castellà.

No tinc res en contra del castellà. De fet, la trobo una llengua preciosa, en la que llegeixo habitualment, però, també, en aquests moments, representa una fractura dintre de la situació actual que vivim...

Hi ha un concepte que em sorprèn des de fa uns anys: el tema de la catalanitat. Fa un cert temps que es critica/comenta una idea...donar carnets de catalanitat. Dit d'una altra manera, qui és més o menys català...

Evidentment no sóc ningú per dir qui és més o menys català, però és cert que quan un sent que forma part d'un grup/cultura/identitat concret utilitza aquells trets que el defineixen, i no hi ha cap dubte que la llengua n'és un de molt clar.

Respecto (i entenc) qui no vol utilitzar el català com a llengua en àmbits íntims i familiars per motius obvis, però no entenc que aquells que no l'utilitzen en àmbit social em facin creure que són tant o més catalans que aquells que sí que l'utilitzem...

Una de les millors decisions que s'han près a Catalunya després del Franquisme ha estat la implantació del sistema d'immersió lingüística que ha fet que tots aquells que estudien (i han estudiat) a Catalunya aprenguin i dominin la nostra llengua. 

Per tant, qui no l'utilitza és perquè no vol. 

I és totalment respectable, però també significatiu...

Comentava, avui, un membre de la meva família que l'espai catalanista de centre-dreta ha desaparegut a Catalunya...

Jo li he contestat que el que ha desaparegut és l'espai de catalanitat no independentista.

Els que se sentien catalans han hagut de redefinir-se: o s'han resituat dins d'un bloc anomenat (malament o correctament) constitucionalista o dins d'un bloc independentista.

Crec que es fa evident, des de fa temps, que estem en un conflicte... i la llengua, de vegades, n'és un exemple molt clar...

Escoltava l'altre dia Ramón Cotarelo parlant en català, en un esforç d'amor per usar una llengua que no és la seva i, al mateix temps, observo alguns líders que es diuen catalans utilitzant el castellà...

Francament no ho entenc...

Les eleccions d'avui ens donaran un visió de si la població catalana dona importància o no a trets clarament identitaris…