Una mica de tot

A quests dos últims dies estem assistint a un debat tristament interessant sobre la "tangana" que es va produir en el partit d'Eurolliga entre el Madrid i el Partizan, i m'agradaria donar-ne la meva opinió de manera argumentada. Abans de tot, dir que, com entrenador i amant del bàsquet, em va semblar una situació lamentable que no s'hauria de veure mai en una pista, ni a qualsevol terreny de joc. Dit això, anem a pams. La gran pregunta seria: Com es va arribar a la "tangana"? Intentaré dir-hi la meva…començant pel principi. La defensa és per frenar l'atac de l'altre equip. Quan la defensa no segueix les normes del bàsquet s'assenyala falta. Criteri de l'àrbitre a partir de les normes. Quan la falta es fa per frenar una acció del joc sense intenció de seguir les normes, la falta  s'assenyala antiesportiva. Perquè va en contra de l'esperit de les normes de l'esport. Criteri de l'àrbitre a partir de les normes. Quan una falta

Migdia. Surto de classe i vaig a dinar. Obro el whatsapp i trobo un missatge inesperat. Ha mort un Amic.  Ja m'ha passat, tristament, altres vegades, però avui és especial.  Vam trencar la nostra relació.  Estic molt trist.  La seva pèrdua m'ha fet mal,  però la seva "absència" aquest últim temps em seguirà acompanyant... Estimava molt l'Aina i la Núria i no les ha vist créixer aquests últims anys.  Recordo el dia que em va trucar per dir-me que volia parlar amb mi. Em va dir que li havien detectat un càncer, però, acte seguit, amb una convicció total, em va dir que el superaria.  Després de mesos de tractament em truca i, amb un somriure immens, em diu: "Oriol, estic curat". Separació i silenci entre nosaltres. No m'he pogut acomiadar d'ell i m'entristeix. Acluco els ulls i em veig celebrant aniversaris a casa seva, sortint a sopar o anant a veure'l de vacances… Compartíem manera de pensar en molts aspectes, fet que ens va portar a recom

Twitter és una eina interessant. D'una banda és una font de destrucció. Des de l'anonimat se't permet atacar, destruir, insultar o menysprear persones i/o idees. Fins fa ben poc, les persones públiques (evidentment unes més públiques que d'altres) coneixien/rebien les crítiques i elogis des de mitjans més o menys controlats. Twitter ha obert la veda a tots aquells que hi vulguin dir la seva. Evidentment tens l'opció de bloquejar qui vulguis, però la resta de tuitaires podran igualment llegir-ho. Per sort, al costat d'aquests "destructors per se", trobem aquells que són capaços de reconèixer i/o agrair allò que es diu o es fa. Però, d'altra banda (i s'ha de destacar) també hi trobem els que, estant o no d'acord amb allò que dius o fas, exposen criteris contraris i/o complementaris a la teva opinió/gestió i/o aporten idees que, sens dubte, ajuden a créixer. Els entrenadors estem exposats a la crítica (no sempre negativa) com a persones públiq