Una mica de tot

Today is a rest day. Després d'acabar la fase de grups, avui toca descans. Si haguéssim quedat primers de grup, tindríem dos dies de descans. Des d'aquest punt de vista, millor només tenir-ne un perquè mai és bo trencar el ritme de competició, però, evidentment, ho hagués canviat per ser primer de grup, encara que estiguéssim dos dies sense jugar. Aquesta nit no he dormit massa bé, "as usual". Hi havia massa tensió en el meu cervell. Va ser, tal com vaig escriure ahir, un dia molt difícil de gestionar. He ocupat el matí anant, amb el coach Joao, a un clínic (per als neòfits en el bàsquet, és una conferència pràctica de bàsquet) que impartía el Juan Antonio Orenga, exseleccionador nacional absolut d'Espanya.  He estant petant la xerradeta amb ell abans de començar el clínic i a la mitja part. Conversa agradable. 4 horetes de bàsquet força interessants. Dinar i entrenament de 15h a 16h. Tarda dedicada a veure videos de Guinea. Hem de conèixer el rival… Avui és d'

El resum podria ser: "Un dia molt dur ha acabat de la millor manera, amb victòria". Però anem a pams. Ha començat el dia de manera complicada. Veniem de perdre el primer partit. La confiança en la feina podia quedar tocada. A les 8h ja estàvem a pista per entrenar. Cares que demostraven com havia afectat la derrota. Ens havíem de sobreposar.  Gens fàcil. Reunió de coachs per valorar la situació. Després, descans.  Toca pensar aspectes a preparar per sorprendre al rival. Dinar i migdiada. No he descansat.  Massa tensió.  Ens juguem molt. 16.30, reunió amb l'equip i a les 16.45, autocar i cap a la "guerra". Tinc bones sensacions. Però no estic tranquil. Massa tensió. Hem canviat algunes cosetes… He escoltat la resta del staff tècnic i els faig cas. Canviem l'estructura del cinc inicial. Comença el partit i no aconseguim fluïdesa. Rwanda defensa força bé. Ja ho va fer contra Costa d'Ivori. Fallem molt. Tot es complica.  A la mitja part, 16 avall. Vestidor. 

Tornant de l'entrenament del matí havia començat a escriure aquest post. Era un post alegre. Un post de confiança. Un post de tranquilitat. No el vaig seguir. S'ha quedat com esborrany. Escric quan em desperto. Són les 5 del matí. He dormit cinc hores i mitja. Ja he començat a preparar el partit d'avui Però necessito escriure. Necessito treure allò que porto dins. I això m'ajuda a situar-me dins del partit d'avui. Estava convençut que guanyaríem. No va poder ser. No vam jugar bé. Va passar quelcom que podia passar. Vam tenir l'ansietat d'un equip que ha de guanyar, però que li manca el punt d'experiència d'anar pas a pas en el partit. Vam pensar que el partit es guanyaria sense jugar en equip. Que es guanyaria sense fer treballar la defensa rival. Vam començar malament el partit i ja vam anar sempre a remolc. Quan vam aconseguir entrar una mica en el joc, ens vam trobat un rival que va fer un 56% de tir de 3 a la primera part. Tot i així vam arribar

Dia 28. Sí. Per fi ha arribat el dia, el gran dia. Ara ja va de debò. Ja s'han jugat els primers quatre partits. Però anem a pams. De bon matí ja m'estava preparant per la roda de premsa de demà…fent anglès🥴 De 6 a 8 és una bona hora… A les 9h, esmorzar i després reunió d'equip. Es tractava de repassar el partit contra Uganda i posar èmfasi en qui volem ser a pista. Si posem a pista el bàsquet que estem proposant, serà divertit veure'ns jugar. Volem un bàsquet intens i participatiu; un bàsquet en el que tothom se senti important; un bàsquet del que els angolesos n'estiguin orgullosos. No sé si l'aconseguirem, però ens hi deixarem la pell per fer-ho. Després, entrenament de 13h a 14h. Ara només es tracta de pulir detalls i mantenir el to de l'equip. Tornant de l'entrenament, l'autocar ens deixa, a la coach Elisa i a mi, al pavelló. Volem veure el partit Mali-Uganda. Abans ja s'ha jugat el primer partit. Sembla que no ha tingut massa història, i N

7.30h, esmorzar. Les hem fet matinar. Entrenem a les 9h. Tan sols 50 minuts   Els aprofitem. Repassem detallets i fem tir.  Els últims 15 minuts el preparador físic (és un crack) treballa amb elles per mantenir el excel·lent to físic amb què les ha portat fins aquí. Després de l'entrenament, sessió oficial de fotografies. Tot un show.  N'han fet de tot tipus. S'ho han passat d'allò més bé. Ambient distès. Han ballat, han rigut. Se les veu tan contentes! Em segueix sorprenent com canvien de dins de la pista a quan ja ha acabat l'entrenament.  Em sembla genial. Tornem a l'hotel. Dinar i descans. A partir de les 17h, en grups de 4 jugadores, van al gimnàs a seguir treballant. Mentrestant, jo acompanyo als caps d'expedició (Naci i Henio) i a la delegada (Desy) a la reunió tècnica. A part que em gràcia anar-hi, penso que m'anirà bé per treballar el meu limitat anglès. El necessitaré per a les rodes de premsa🥴.  Llavors ens donen una pauta a seguir, durant el

Superat el primer dia a Kigali. Avui ja l'he vist de dia. Ciutat moderna, cuidada i neta. Esmorzar a les 9h. Havíem de descansar del tute d'ahir. Hem començat el dia amb una ronda de xerrades individuals. Havíem d'explicar què volem, què esperem, de cada jugadora. No totes han d'aportar el mateix a l'equip; no totes jugaran els mateixos minuts. Sempre he cregut important que, en competicions curtes, com aquesta, cada jugadora sàpiga què pot i què ha de donar a l'equip. Han de saber que potser hi ha alguna jugadora que en algun partit no juga Hem parlat amb tres jugadores abans de pujar a l'autocar per anar cap el Kigali Arena. Sí, perquè avui teníem partit amistós contra Uganda. Hem ajuntat les dues franges d'entrenament de què disposàvem i així hem tingut temps suficient per muntar el partit. 11.30 sortim de l'hotel.  El pavelló és espectacular. Preciós, ampli i modern. Capacitat per 10.000 espectadors. Res a envejar als millors pavellons de l'E

Ja som a Kigali. Avui ha estat un dia cansat i dur. A les 12 arribem a l'aeroport a la zona Bestfly. Periodistes, directius de clubs  presidenta de la Lliga Blava (la Lliga Femenina 1 d'allà) que ens edperen. Tots amb un punt d'emoció, de desig per tal que tot ens vagi bé. El que he copsat és que els fa molta il·lusió, però que, en el fons, no esperen massa de nosaltres. Són conscients de la joventut de les jugadores i recorden, que des del 2013, han anat davallant els resultats any rere any. Sensació d'anar sense pressió? Ni pensar-ho. La pressió ja me la poso jo. Per tant, a tope. Això encara em motiva més. Ensurt amb el visat, no el tinc actualitzat. No em deixen passar. Dues trucades i tot solucionat. Sensació d'elit. Sortim amb mitja hora de retard. Mentre esperem als sofàs de la zona VIP, sortim per la tele. Seqüències de l'últim entrenament d'ahir a Benguela, amb entrevista inclosa a peu de pista Em fa gràcia veure-ho. No m'havia vist mai per la t

Avui escriuré dos posts. Crec que el dia s'ho mereix Estic poques hores, tot just una nit, a Luanda abans de volar a Kigali. Ahir a la tarda, vaig desconnectar unes hores de bàsquet i em vaig dedicar a posar-me al dia sobre els resultats electorals  de diumenge. I avui, al despertar-me aviat, seguint la meva línia habitual, des de la distància, m'he permès escriure una reflexió sobre com ho veig tot plegat.  He llegit uns quants articles i escoltat diverses opinions al llarg de les últimes hores sobre els resultats electorals. La idea que sembla que predomina és que, per evitar noves eleccions, hi haurà algun tipus de promesa que farà que Junts acabi investint Pedro Sánchez. Si ens creiem Carles Puigdemont, això no passarà. I si això no passa, es repetiran eleccions a menys que hi hagi algun pacte contra natura.  Val a dir, que en aquesta Espanya actual, tot és possible per poder mantenir el statu quo que existeix des del 78. Després d'aquesta petita introducció, em permeto