Angola (36)

7.30h, esmorzar.

Les hem fet matinar.

Entrenem a les 9h.

Tan sols 50 minuts  

Els aprofitem. Repassem detallets i fem tir. 

Els últims 15 minuts el preparador físic (és un crack) treballa amb elles per mantenir el excel·lent to físic amb què les ha portat fins aquí.

Després de l'entrenament, sessió oficial de fotografies.

Tot un show. 

N'han fet de tot tipus. S'ho han passat d'allò més bé.

Ambient distès. Han ballat, han rigut.

Se les veu tan contentes!

Em segueix sorprenent com canvien de dins de la pista a quan ja ha acabat l'entrenament. 

Em sembla genial.

Tornem a l'hotel.

Dinar i descans.

A partir de les 17h, en grups de 4 jugadores, van al gimnàs a seguir treballant.

Mentrestant, jo acompanyo als caps d'expedició (Naci i Henio) i a la delegada (Desy) a la reunió tècnica.

A part que em gràcia anar-hi, penso que m'anirà bé per treballar el meu limitat anglès.

El necessitaré per a les rodes de premsa🥴. 

Llavors ens donen una pauta a seguir, durant els partits, que ha molestat, sense excepció, a totes les delegacions.

Sembla que la FIBA obliga a que, a l'Afrobasket,  els entrenadors vesteixin de manera diferent que a Europa.

Fa pocs dies ha acabat l'Eurobàsquet femení i els entrenadors anaven vestits amb el polo oficial de la seva selecció, en canvi, a l'Afrobasket no es pot. No ho puc entendre.

Quan sortim de la reunió anem de compres al supermercat. Hem de cuidar les players. Comprem menjar per a mitja tarda.

Arribem un punt cansats.

Tarda llarga.

Sopar i cap a l'habitació.

Demà comença la competició, tot i que nosaltres debutem dissabte.

Oportunitat per veure enfrontant-se, a les 18h, els nostres rivals de dissabte (Costa d'Ivori) i diumenge (Rwanda). 

Ells ja es trauran els nervis del primer partit. 

Nosaltres haurem d'esperar un dia més. 

Ja tinc ganes que arribi

Abans, però, tenim la cerimònia d'inauguració.

Sorpresa total. No tenim ni idea de com serà. Veurem…


Comentaris

  1. Jordi Mauri27 de juliol del 2023, a les 14:27

    Ara si que ha arribat el moment... 2 dies i a jugar de debò.

    Segueix gaudint i ja que ho som a competir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oriol Villà27 de juliol del 2023, a les 15:56

      Gaudir, sempre....i competir? per suposat ens hi deixerem la pell. A veure fins on arriba el talent

      Elimina
    2. Anònim27 de juliol del 2023, a les 19:34

      Volem vídeo de la RdP i de la ceremònia inaguració…. Hahahahah

      Elimina
    3. Oriol Villà27 de juliol del 2023, a les 21:51

      La cerimonia la podràs veure des d'Afrobasker.
      La Roda de Prensa espero que no😂

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre de
Més informació

Carta oberta a les meves jugadores

Sofà de casa. Després de dinar.  Estona de relax. Quatre dies intensos.  Venia d’una setmana difícil en què se m'havien acumulat diversitat de situacions complicades. No sabia com respondria. Volia ser-hi. No em podia permetre deixar-vos tirades davant d’un repte pel que hem lluitat al llarg de més de dos mesos. Tres partits que s'havien de guanyar, si voliem jugar amb els millors de Catalunya a la segona fase.  Heu estat a l'alçada del que ens requeria el moment.  Hem guanyat els tres partits. Totes heu sumat.  No era fàcil. Les cares i els gestos que heu transmès durant els partits no es poden descriure.  Felicitat, orgull de pertinença, satisfacció… Les que heu mantingut el compromìs amb el club, amb l'equip i amb les companyes heu fet un pas endavant. Heu d’estar orgulloses. Aquest són els moments, en el sí d’un equip, que no es poden explicar.  Només es viuen. Un equip és quelcom més que la suma de jugadores. Una s’enfada perquè juga poc; una altra, perquè no li su
Més informació

Aturada i...compromís

Aturada. M’agrada la paraula. M’agrada el concepte. Però no m’agrada quan és obligada. I aquesta vegada m’han obligat a fer-la. El metge ha estat dràstic: "una setmana de desconnexió". La feina que faig (potser millor dit, les feines) demana un detall, un concepte, que no sempre pots controlar: la dependència. Treballar amb adolescents comporta, també, treballar, indirectament, amb les seves famílies i, per tant, amb la relació que s'estableix entre l'adolescent i la seva família. I tu, com a entrenador (i professor), reps i vius allò que porten dins. Algú dirà que l'adolescent i la família també reben el que transmet l'entrenador (i/o professor)... I és cert, però hi ha un petit matís: l'entrenador ho multiplica per 20 i el professor per 100... Fa més de 40 anys que m’hi dedico i gairebé sempre he pogut controlar aquesta dependència.  De fet, és tan sols la segona vegada (la primera va ser la temporada 94-95) en què el fet de no controlar la dependència m
Més informació