Una mica de tot

Argentona, 22 d’abril de 2019 Independència? L’article d’ahir l’hagués pogut acabar amb una pregunta. Catalunya ha tingut la capacitat d’integrar sense problemes tots aquells que han vingut d’altres llocs de l’Estat Espanyol o d’altres estats del món? Crec que es fa evident que aquelles persones que han tingut l’interès o la voluntat s’han integrat a Catalunya, i que, fins i tot, sense voler utilitzar el català de manera habitual han pogut gaudir d’una feina i una vida en unes condicions molt dignes. Últimament sentim parlar de supremacisme. Si mirem el diccionari, el supremacisme ens porta a considerar-se superior a la resta i per tant a tenir la legitimitat de discriminar en base a aquesta superioritat. Sincerament, jo, a Catalunya, no ho veig... I si fos així en algun cas, no seria gaire diferent, tristament, que a la resta de la “nostra” Europa. Per tant deixem enrere aquest suposat supremacisme i també aquest nacionalisme per anar una mica més enllà. Realment creie

Argentona, 21 d’abril de 2019 Nacionalisme? Sí, avui em toca parlar de nacionalisme. I per què ho faig? Doncs perquè els últims anys, amb la pujada del moviment independentista a Catalunya, els partits que defensen la unitat d’Espanya han carregat de valent contra el nacionalisme català. Abans de donar-vos la meva opinió al respecte, he navegat una mica per internet per buscar què vol dir nacionalisme. Evidentment trobarem moltes definicions i interpretacions del concepte però m’he quedat amb la   d’una pàgina d’Història, buxaweb.com , que em sembla prou clara i senzilla per a tots, tant si coneixem els conceptes amb més profunditat com si no ho fem: “El nacionalisme com a doctrina neix al segle XIX i té un doble origen: la concepció conservadora de nació com un fet inconscient entre el poble però que ve determinat per uns elements concrets (història, tradició, llengua, raça...) i la concepció progressista de nació com una aspiració voluntària d’un poble per a constituir-

Argentona, 20 d’abril de 2019 Governar per a tots? M’agrada la frase. És més, crec que és una frase que qualsevol polític, de qualsevol partit i de qualsevol Estat, s’hauria de fer seva. Últimament l’escolto amb més força, i és que ens acostem a unes eleccions... Ja ha començat el compte enrere. De fet, abans que comencés aquesta campanya electoral, ja hi érem totalment immersos. Tots els líders polítics s’omplen el pap d’aquesta idea: “governar per a tots” I jo em pregunto, què vol dir governar per a tots? Em vull imaginar que un partit polític es presenta a unes eleccions amb un objectiu clar: obtenir prou suport (vots) per poder portar a terme allò que explica en el seu programa electoral i que els seus votants li subscriuen amb el seu recolzament en forma de vots. I ho pot fer de dues maneres, des del govern, perquè ha obtingut prou vots per governar, o des de l’oposició, perquè no n’ha obtingut suficients. Una vegada comencen a fer la seva tasca parlamentària