Governar per a tots

Argentona, 20 d’abril de 2019

Governar per a tots?

M’agrada la frase. És més, crec que és una frase que qualsevol polític, de qualsevol partit i de qualsevol Estat, s’hauria de fer seva.

Últimament l’escolto amb més força, i és que ens acostem a unes eleccions...

Ja ha començat el compte enrere. De fet, abans que comencés aquesta campanya electoral, ja hi érem totalment immersos.

Tots els líders polítics s’omplen el pap d’aquesta idea: “governar per a tots”

I jo em pregunto, què vol dir governar per a tots?

Em vull imaginar que un partit polític es presenta a unes eleccions amb un objectiu clar: obtenir prou suport (vots) per poder portar a terme allò que explica en el seu programa electoral i que els seus votants li subscriuen amb el seu recolzament en forma de vots.

I ho pot fer de dues maneres, des del govern, perquè ha obtingut prou vots per governar, o des de l’oposició, perquè no n’ha obtingut suficients.

Una vegada comencen a fer la seva tasca parlamentària i/o governamental, també vull pensar que ho fan per servir tots els habitants de l’Estat, Comunitat Autònoma o Municipi per on són escollits.

Si és així no acabo d’entendre quan un partit polític li diu, des de l’oposició, al partit que governa que ho ha de fer per a tots i no només per als seus votants.

M’explicaré amb un exemple molt proper tant en el temps com en l’espai.

A Catalunya els partits que estan a l’oposició retreuen contínuament al govern i als diputats del sector independentista que no estan governant per a tots els catalans. Suposo que el seu retret és perquè persegueixen la independència de Catalunya, i que, segons el seu parer, una part important de Catalunya no hi està d’acord.

A partir d’aquí em sorgeixen dues preguntes. La primera és molt senzilla. Les decisions/lleis que porten a terme i/o decideixen el Govern i el Parlament estan adreçades a tots els catalans o  només a una part d’ells? Sembla evident que aquestes lleis són de compliment per tots els catalans pensem el què pensem i votem qui votem... I no tots els catalans estem d’acord sempre amb les decisions dels nostres representants, o si?

La segona pregunta és una mica més complexa, perquè en els últims anys no ha tingut resposta a Catalunya. Si els partits que estan a l’oposició governessin i/o tinguessin majoria absoluta al Parlament, farien lleis o prendrien decisions per a tots els catalans? O només les prendrien per als que els han votat? La lògica em fa pensar que tot el que decidissin seria dirigit a tots els catalans pensem com pensem...

I ara tornem a l’inici de l’article. Si hi ha una part important de persones a Catalunya que volen la independència i una altra part també important que no la vol, com s’ha de governar Catalunya? Perquè es fa evident que si governen els que no volen la independència, els que no la volen creuran que no estan governant per a ells, i si és a l’inrevés serà la resta de catalans els que no estaran d’acord....

Per tant tenim un problema. Hem de sortir d’aquest atzucac.

Només tinc una cosa clara respecte de la situació actual: amb repressió no es soluciona el problema. Enfrontant espanyols contra catalans o catalans contra catalans no resoldrem el problema. I la sensació que tinc és que els discursos dels líders anomenats “unionistes” van molt en la direcció de reprimir el moviment independentista: que si 155, que si fora el català de les escoles, que si tancament de TV3, ... Estan segurs que amb repressió desapareixerà el moviment independentista?

I llavors em ve la pregunta de l’inici... Què vol dir governar per a tots? Perquè tinc la sensació que governar per a tots no és cap d’aquestes mesures que acabo d’esmentar.

Per tant és obvi que tenim un problema.

A tret d’anècdota per acabar amb un exemple revelador del que és Catalunya avui...

Ahir estava veient un partit de bàsquet amb la meva filla de 8 anys. Jugaven el mini (11-12 anys) de la Penya contra el mini del Torrot. El mini de la Penya té dos jugadors de color. La meva filla mirava el partit i va agafar el programa per buscar el nom dels dos nens. I em va dir “papa, tenen uns noms molt estranys”.... Jo li vaig contestar que devien haver vingut d’algun lloc de fora d’Espanya i aquí va acabar la conversa. Quan va acabar el partit, els jugadors de la Penya es van asseure al costat nostre. I la meva filla de cop em va dir “papa, parlen català perfecte”. Aquest és un dels miracles de Catalunya. Catalunya integra. Catalunya ha integrat sempre.

La gran pregunta és, tothom vol integrar? O realment des d’una part de l’Estat es vol diluir aquesta cultura per crear una única cultura vàlida per a tots els espanyols?

I això és governar per a tots?...

No tinc respostes...només tinc preguntes....Els meus alumnes contínuament escolten aquestes preguntes...., i són ells els que mica en mica hauran de prendre decisions sobre quina Catalunya volen.

Demà parlaré de nacionalismes....