Una mica de tot

Són les 2h i em desperto. Giro el cap i miro la Míriam al meu costat. I la trobo encara més guapa i l'estimo tant o més que aquell llunyà 14 de setembre de 2001… "2 patitos". Sí, ja 22.  O encara 22? Sembla que fos ahir, però ha plogut una mica. Segurament fa 22 anys també em vaig despertar a mitjanit amb un pensament: "Està tot preparat?" M'havia costat 41 anys fer el pas i estava nerviós. "Acluco els ulls i recordo. Recordar és entranyable i preciós…si es fa des de la nostàlgia positiva. Hi ha nostàlgia positiva? Jo n'estic convençut. És aquella que et roba una llàgrima o et dibuixa un somriure. Però ho fa sense que enyoris reviure el moment. Simplement gaudeixes del record. Els records han de produir-te sensació de tendresa, de complicitat i/o de felicitat, fins i tot els més tristos, però s'han de quedar en això, en records. De ben segur que em vaig tornar a fer la pregunta "Segur que està tot preparat?" "Que sí, home, que sí&

La mestra de cerimònia ens fa un senyal i ens posem dempeus.  Per una porta lateral, entra el taüt acompanyat de "My way".  La primera reacció és de sorpresa, però, immediatament, em ve un sentiment de complicitat.  Li escau molt.  De fet, em plantejo si no hauria de ser més sovint la música addient per acompanyar l'últim sospir d'una vida viscuda amb sentit i determinació.  En el seu cas ha estat així.  Tinc la sensació, pel que he vist al llarg de més de 50 anys i pel que han explicat els fills, que poques coses en la vida li han impedit prendre les decisions "her way"... Abans d'aquest preciós moment, abraçades sentides amb els "cosins". Em ve al cap aquella expressió tan maca: "t'acompanyo en el sentiment". Realment els acompanyo en el sentiment. M'expliquen els seus últims moments. Malgrat la tristesa, coincideixen a sentir-se afortunats per haver compartit els últims dies amb ella. Les primeres paraules del capellà em fa

Aquest estiu he dormit més fora de casa que al meu llit. Ahir tarda tornava de l'stage de tres dies al Collell. M'he llevat i, abans d'anar al cole, he volgut fer una mica de balanç. Ha estat un molt bon stage. Hem treball molt, i l'actitud i predisposició de les noies ha estat excel·lent. Però no vull parlar de bàsquet. Quan va acabar l'últim entrenament, baixant a la piscina, vaig rebre un audio per whatsapp de la Pola (la nostra PF)  amb dos missatges. Ja havia arribat a casa sense problemes i estava molt contenta de coincidir amb els criteris d'educació que posàvem a les nostres jugadores. I havia sentit la necessitat d'enviar-me l'audio perquè "sovint aquestes coses les compartim poc" i jo afegeixo que és important, i bo, fer-ho". En un stage es veuen cosetes. S'observen comportaments, reaccions, feedbacks, cares (bones i no tan bones) o moments de frustració i de satisfacció, i tot plegat t'ajuda a anar coneixent les players