Carta oberta al David
Estimat David. Després de tants anys de la teva mort, segueixes estant present constantment en el meu caminar. Sovint parlo de tu, i et poso com a exemple d'amistat, de responsabilitat i d'integritat. Acluco els ulls i em veig al teu costat, des de ben petits, al nostre SAFA amb les nostres Madre Maria i Madre Antonia; però també en els nostres primers enamoraments o quan vas decidir "enclaustra-te" per preparar les oposicions que et feien tanta il.lusió i que, finalment, et van portar a la mort. Vas marxar a Madrid (lògic pel teu tarannà ètic i professional) i mantenir el contacte amb tu es va fer difícil. Havia de fer-ho per mitjà dels teus pares. Estaves en un punt de no retorn. Vas apostar per fer públic allò que ja portaves dins teu des de ben petit i, és clar, necessitaves protegir-te. Recordo quan em vas trucar per dir-me que ja eres pare. Quina emoció, que només sabem tu i jo, en aquella conversa… Però vas trobar un forat a la teva agenda per venir al meu cas