Una mica de tot

A principis de setmana em van compartir aquest article: https://www.elnacional.cat/ca/opinio/marcal-sintes-erc-no-negociat_600191_102.html Em va semblar interessant. Hi ha tantes coses amagades que no sabem... La meva opinió, des del desconeixement dels detalls, l'exposaré a base d'algunes idees i preguntes que m'han vingut al cap llegint l'article. Potser serviran per obrir debat... Crec que és bo que cadascú hi digui la seva… a partir de la reflexió. Aquí van... Si la independència és un objectiu real per a Catalunya, hi ha una sèrie d'idees que vull posar sobre la taula: 1-Amb l'Estat no és possible pactar ni la independència ni un referèndum… 2-No he escoltat cap estratègia clara sobre què fer en cas que, realment, Catalunya vulgui ser independent i no hi hagi pacte amb l'Estat. 3-És evident que ERC i Junts no tenen la mateixa idea de què s'ha de fer. 4-Crec que hi ha votants que, vista la situació actual, ara votarien diferent. 5-No tinc clar que Ca

A quest diumenge ens van deixar dues persones que han marcat amb la seva trajectòria una bona part del bàsquet català: Enric Piquet i Miguel "Miguelito" López Abril. La primera reacció que vaig tenir, al conèixer la notícia, va ser de tristesa, però, després de pensar-hi una miqueta, la vaig canviar per la d'agraïment. D'agraiment perquè he compartit amb tots dos moments importants de la meva vida al voltant del bàsquet. I és per això que m'agradaria dedicar-los unes paraules d'homenatge. Val a dir que tots dos tenien les idees clares del què volien... Quan vaig començar a entrenar, el president de la Federació Catalana era Pere Sust, però de seguida va ser substituït per l'Enric Piquet. No tinc cap paraula negativa cap a la seva persona. Evidentment no entraré a valorar la seva gestió al front de la FCB perquè no tinc informació per fer-ho. Però sí que puc parlar de la seva persona. Sempre el vaig tenir al costat quan el vaig necessitar tant quan vaig dir

He llegit aquests dies unes crítiques, tristament curioses, contra Pep Guardiola per… respectar el minut de silenci que es va guardar abans de l'inici del seu partit de lliga del cap de setmana… Em costa entendre com es pot ser tan obtús a l'hora de valorar gestos.  És el moment de comparar la crítica a la monarquia espanyola amb la mort i acte de respecte cap a una persona que, fins on jo sé, ha estat normalment en un segon pla des del punt de vista polític? És una pregunta que em faig en veu alta.. Potser el problema és l'origen de les monarquies que avui regeixen Espanya i el R. Unit… No oblidem que la monarquia espanyola actual prové d'un decret del general Franco. La monarquia britànica crec que sempre s'ha mantingut al marge dels afers polítics malgrat segur que en tenia una opinió feta en cada moment. No recordo, corregiu-me si m'equivoco, que es manifestés, per exemple, en contra del referèndum d'Escòcia o pel que respecta a la Guerra d'Iraq. Ere

Dijous tenia classe d'ètica amb els alumnes de 4t d'ESO.  Tocava treballar els valors... Vam llegir un text per situar-nos. Què és un valor? Quins tipus de valors tenim? D’on sorgeixen? Qui els defineix? Com es transmeten? Són iguals a tot arreu? Són nostres o provenen de fora? Vam parlar del valor d'un objecte o del valor d'una carrera o d'una feina... I vam parlar dels valors ètics, aquells que marquen la nostra forma de vida… Calia que els alumnes siguin capaços de distingir entre el valor d'allò que tinc i el valor d'allò que soc. Que n'és de difícil en un món materialista com el que tenim... Una vegada acabada la lectura del text, cada alumne havia de fer una llista amb els valors que coneixia i, una vegada apuntats, els vam anar escrivint a la pissarra per posar-los en comú i que fossin visibles per a tots. La següent activitat va ser més interessant: A cada alumne, amb la llista de valors que havíem escrit a la pissarra, li tocava fer la seva esca

Li he donat voltes al concepte ambició i vull matitzar alguns aspectes. En primer lloc m'agradaria deixar clar a què em referia quan parlava d'ambició. En cap moment va passar pel meu cap l'ambició "a tenir", sinó, ans al contrari, l'ambició "a ser", a aconseguir, tot allò que és immaterial i que tan sols valores tu mateix quan ho relaciones amb allò que et proposes i que et suposa un esforç, una constància, aconseguir. En segon lloc, tinc clar que l'ambició és, i ha de ser, personal.  Els objectius, i per tant les ambicions, mai han de ser imposades, mai poden ser externes. És un error força comú que, als adults, ens  vinguin ganes de posar objectius als alumnes, jugadors, fills, sense plantejar-nos si realment són el que ells volen… Matitzat i aclarit això, crec que no vaig ser del tot just amb l'article que vaig escriure ahir. I no ho vaig ser no pel que vaig dir (en què em reafirmo amb els matitzos explicats abans), sinó pel que no vaig d