Els valors

Dijous tenia classe d'ètica amb els alumnes de 4t d'ESO. 

Tocava treballar els valors...

Vam llegir un text per situar-nos.

Què és un valor?

Quins tipus de valors tenim?

D’on sorgeixen?

Qui els defineix?

Com es transmeten?

Són iguals a tot arreu?

Són nostres o provenen de fora?

Vam parlar del valor d'un objecte o del valor d'una carrera o d'una feina...

I vam parlar dels valors ètics, aquells que marquen la nostra forma de vida…

Calia que els alumnes siguin capaços de distingir entre el valor d'allò que tinc i el valor d'allò que soc.

Que n'és de difícil en un món materialista com el que tenim...

Una vegada acabada la lectura del text, cada alumne havia de fer una llista amb els valors que coneixia i, una vegada apuntats, els vam anar escrivint a la pissarra per posar-los en comú i que fossin visibles per a tots.

La següent activitat va ser més interessant: A cada alumne, amb la llista de valors que havíem escrit a la pissarra, li tocava fer la seva escala de valors, del 1 al 8, amb ordre d'importància…

I en vam parlar… 

Vam parlar de si havien coincidit o no amb els que havien posat en els tres primers llocs de l'escala de valors.

Em va agradar la classe. Els vaig veure interessats i participatius; opinant i valorant…

Per tancar la classe, els vaig fer dues preguntes i sobre elles m'agradaria reflexionar.

La primera va ser:

"Què heu tingut en compte per fer la vostra escala de valors?"

Els valors són importants, però, segurament, ho és més com triem aquells valors que considerem bàsics i, per tant, amb els que decidim viure.

Fa temps vaig escoltar una entrevista amb en Francesc Torralba en què parlava just d'això. Li van preguntar sobre els valors, però ell va parlar dels "criteris" que ens fan triar aquests valors. Paraula important a analitzar: els criteris.

Si soc sincer, he de dir que no m'havia parat mai a pensar en aquest concepte. Sempre havia escoltat i, per consegüent, pensat sobre el valor en sí. Sobre quins són importants i quins no, sobre quin són bons i quins no, i per què.

La resposta del Francesc Torralba em va fer obrir els ulls sobre aquest nou aspecte: per què triem uns valors als quals donem importància i, al mateix temps, en rebutgem, o deixem en segon terme, d'altres?

I vaig arribar a la conclusió que el que realment importa és això.

Massa vegades ens preocupem, o ocupem, d'allò que fem sense plantejar-nos per què actuem així. 

Em passa alguna cosa i tinc una reacció determinada. Evidentment em preocupo de la meva reacció. Però em pregunto com és que reacciono així?

Un alumne treu males notes i parlem de què ha de fer per millorar-les… Però ens preguntem, o li preguntem, com és que té aquestes notes?

Una jugadora no acaba de llegir bé l'acció que li toca fer i li corregim i expliquem. Però ens preguntem per què no la llegeix bé?

Si no arribem a fer-nos, fer-los, aquesta pregunta, difícilment podem ajudar-los a canviar/millorar.

Amb els valors passa el mateix.

Són importants els valors que inculquem i expliquem, però és més important reflexionar sobre per què els hem triat o no… Sabem quin alumne/jugador té aquells valors i quin alumne/jugador no els té. Llavors li indiquem quins són els valors correctes, i possiblement encertem en allò que li diem. Però per què ha triat aquests valors i no uns altres?

O sigui, quins són (d'on li venen) els criteris que l'han portat a elegir aquests valors d'actuació? Difícil pregunta amb una difícil resposta.

Es fa evident que si fos fàcil, tots escolliriem bons valors i el món seria millor, però també és evident que això no passa...

Ara bé, una vegada feta aquesta reflexió, em ve la segona pregunta. 

Quina diferència hi ha entre els valors ètics i la resta de valors?

La Vinyet, l'antiga directora pedagògica de l'escola, quan parlava dels valors ètics, deia una frase que em va quedar gravada: "els valors no s'expliquen ni es prediquen, simplement es viuen".

I aquesta és la resposta a aquesta segona pregunta: l'actuació.

Els valors ètics no estan en una paret, en un àlbum de fotos o en una escritura de propietat.

Tantes i tantes vegades parlem, a qui ens vol escoltar, sobre la importància d'aquest o d'aquell valor i, a l'hora de la veritat, som els primers en trobar excuses, que ens semblen totalment lògiques, per actuar de manera diferent a allò que prediquem...

Sí, els valors s'han d'explicar i s'han de raonar. Hem de fer entendre la importància de ser educats, respectuosos, empàtics o puntuals; o la importància d'estimar, ajudar o acompanyar l'altre.

Però mentre ho diem o prediquem, hem de mostrar, amb la nostra actuació, que realment allò que diem ens ho creiem i és important per a nosaltres…

I l'única manera en que ho podem aconseguir és que aquell que ens escolta ens vegi portar-ho a terme.