Va per vosaltres, famílies
Quan acaba una temporada, als entrenadors ens toca fer balanç. Balanç tècnic, tàctic i d’objectius assolits o no. També hem de fer una aturadeta per avaluar com ha estat la interacció amb les jugadores i amb el staff. Per tant, ens toca valorar on hem encertat i on hem fallat. Si no volem caure en els mateixos errors, toca fer-ho. Però, sovint, no ens aturem prou a pensar en uns “agents” necessaris. Sense ells no hi hauria equip, per tant, no hi hauria bàsquet. Sí, les famílies. Són aquell agent imprescindible per tal que tot l’engranatge funcioni perfectament bé. Sovint, dediquem massa temps (a l'escola passa el mateix) a focalitzar en aquelles (una minoria) que posen pals a les rodes. Sempre n’hi ha i fan molt enrenou. Per sort, i a l’escola també passa, la gran majoria no són així. La majoria són positives i hi són quan les necessites. Potser, tot i així, no combreguen en tot allò que fas (ni en com ho fas). Llei de vida. Malgrat això, hi són sempre acompanyant l’equip (o