Una mica de tot

  Quan acaba una temporada, als entrenadors ens toca fer balanç.  Balanç tècnic, tàctic i d’objectius assolits o no. També hem de fer una aturadeta per avaluar com ha estat la interacció amb les jugadores i amb el staff. Per tant, ens toca valorar on hem encertat i on hem fallat. Si no volem caure en els mateixos errors, toca fer-ho. Però, sovint, no ens aturem prou a pensar en uns “agents” necessaris. Sense ells no hi hauria equip, per tant, no hi hauria bàsquet. Sí, les famílies.  Són aquell agent imprescindible per tal que tot l’engranatge funcioni perfectament bé. Sovint, dediquem massa temps (a l'escola passa el mateix) a focalitzar en aquelles (una minoria) que posen pals a les rodes. Sempre n’hi ha i fan molt enrenou. Per sort, i a l’escola també passa, la gran majoria no són així.  La majoria són positives i hi són quan les necessites.  Potser, tot i així, no combreguen en tot allò que fas (ni en com ho fas). Llei de vida. Malgrat això, hi són sempre acompanyant l’equip (o

Avui toca acomiadar-me de la UEM. Decisió gens fàcil. És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club. Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada.  Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits. Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així.  Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura.  Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat. Des de llavors, el club ha anat canviant. Ha crescut i s’ha professionalitzat més. De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant. He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar. Sempre he pensat que el club està per sobre de

  Ara sí que toca el comiat definitiu a aquesta temporada. Malauradament la temporada 23-24 ja és història per als dos cadets de la UE Mataro. Fa uns dies vaig escriure en relació al cadet preferent. Avui toca tancar la temporada del cadet de 1r any. Hem arribat vius a l'última jornada, però teníem una missió gairebé impossible. Derrotar la Penya era molt difícil, però en cap moment hem perdut la cara al partit. Al final, la derrota ajustada ens ha deixat fora de la Final 4. Una llàstima.  Tant un cadet com l’altre han fet una temporada excel·lent, però les 7 victòries obtingudes per cadascun d’ells no ens han servit per seguir vius a la competició i classificar-nos per a la Final 4. Especial i difícil aquesta temporada amb les 2009. Començàvem la temporada havent perdut dues jugadores absolutament referents. I, a poc d’iniciar la temporada, ens deia adéu una altra jugadora. En poc temps perdíem tres dels màxims referents que havien portat aquesta generació a la Final 4 infantil la