Gràcies, 2009

 Ara sí que toca el comiat definitiu a aquesta temporada.

Malauradament la temporada 23-24 ja és història per als dos cadets de la UE Mataro.

Fa uns dies vaig escriure en relació al cadet preferent.

Avui toca tancar la temporada del cadet de 1r any.

Hem arribat vius a l'última jornada, però teníem una missió gairebé impossible.

Derrotar la Penya era molt difícil, però en cap moment hem perdut la cara al partit. Al final, la derrota ajustada ens ha deixat fora de la Final 4.

Una llàstima. 

Tant un cadet com l’altre han fet una temporada excel·lent, però les 7 victòries obtingudes per cadascun d’ells no ens han servit per seguir vius a la competició i classificar-nos per a la Final 4.

Especial i difícil aquesta temporada amb les 2009.

Començàvem la temporada havent perdut dues jugadores absolutament referents. I, a poc d’iniciar la temporada, ens deia adéu una altra jugadora.

En poc temps perdíem tres dels màxims referents que havien portat aquesta generació a la Final 4 infantil la temporada anterior.

Ens quedàvem una mica “despullats”, però vam seguir treballant. 

Incorporació de tres jugadores que mai havien tastat la màxima competició al costat de jugadores que, en la seva majoria, havien tingut un rol molt secundari els anys anteriors. 

Repte complicat.

Hem competit, crec que a un molt bon nivell, i ens hem quedat (igual que amb el cadet A) a una sola cistella de jugar la Final 4.

Temporada tancada, però amb la satisfacció d’haver aconseguit construir, amb l’ajut inestimable del Jose i la Pola, un equip que no s'ha arrugat davant de ningú, que ha competit fins l’últim moment i que ha aguantat un nivell d'exigència molt alt al llarg de tota la temporada.

Gràcies, famílies, per gairebé no interferir mai en la tasca del dia a dia i per haver recolzat el staff en aquest llarg camí.

Per últim, des d’aquí, players, us desitjo la màxima de les sorts. Un plaer haver-vos entrenat, tot i que acabo  amb un petit regust al no haver-vos ajudat a assolir l’objectiu per ben poc.

Ahir us ho deia dins del vestidor al final del partit: "Hem d’estar orgullosos de la feina feta".


Comentaris

  1. Segur que la feina feta és un bon ciment pels reptes que vos esperen en el futur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això només el temps ho dirà. La intenció sempre és ajudar a construir caràcters forts, compromesos, amb estratègies, resilients...
      No sempre s'aconsegueix

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Angola (40)

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores