Victòria i derrota com a valors?
Guanyar i perdre formen part de l'esport i de la vida. Últimament he entrat a diversos xats a twitter en què s'ha debatut sobre la importància de la victòria en l'esport de formació. Un tuit no permet desenvolupar les idees de manera prou entenedora. És per això que m'he decidit a escriure aquestes línies en què m'agradaria reflexionar-hi una mica. Estem parlant estrictanent d'esport de formació, i em referiré al bàsquet que és el que conec una mica, tot i que és extrapolable a qualsevol altre esport. Sota el meu punt de vista, la victòria no ha de ser un objectiu prioritari del dia a dia, però sí que ha d'estar present com a objectiu a mig-llarg plaç. Com en qualsevol àmbit de la vida, això té excepcions. Anem a pams. L'esport viu de la competició, a menys que facis esport pel teu compte sense enfrontar-te a ningú. A gairebé tots els esports majoritaris l'esportista, cada cap de setmana, al llarg de molts mesos, competeix. I ho fa amb uns companys.