Una mica de tot

A hir escoltava Mireia Capdevila conversant amb Quim Gómez  a "El Alma del juego", un programa de "podcasts" de bàsquet. Per a qui no sap qui és Mireia Capdevila val a dir que fins aquest inici d'any ha estat l'entrenadora de l'equip de Córdoba de la Lliga Challenge que és la segona categoria del bàsquet femení espanyol. Com no podia ser d'altra manera, durant la conversa, va sorgir la pregunta en relació a la dona entrenadora. Val la pena escoltar el debat per tal de reflexionar sobre la realitat masclista que segueix imperant en la nostra societat. La Mireia i el Quim fan una reflexió interessant al voltant de la feina de la dona en el món del bàsquet, extrapolable a qualsevol esport i, m'atreveixo a dir, a qualsevol àmbit de la vida. Potser molta gent no n'és conscient, però és quelcom que tenim integrat i que, sovint, no volem, o no podem, reconèixer. Mentre, en qualsevol entrevista o conversa, hagi de sortir algun tipus de referència a l

"Vull fer esport." "I què vols fer?" "No ho sé. M'agrada el bàsquet, però no sé si soc prou bo." "Sí, home. Segur que sí." L'apuntem.  Jo havia jugat i em sembla que pot fer-ho bé. Passen els anys i el nen millora. El venen a buscar. Li prometen moltes coses. "Segur que el meu fill pot". I fitxa per un equip top. Li costa.  Juga poc.  A dos companys els criden a la selecció. Enveja? Satisfacció per ells? Depèn de què li hem transmès i què li seguim transmetent. I aquí ve la complexitat. Ho acceptem? Seguim veient que no juga, o juga poc. N'hi ha d'altres que tenen premis en forma de minuts i de convocatòries amb equips superiors i/o seleccions. I ell, no Com ho porta? Segur que està fotut. Normal.  Tu també ho estaries. I ho estàs Dues opcions. L'ajudem a entendre la situació i, per tant, a gaudir d'on és? O li diem que potser val la pena baixar el nivell per gaudir del joc? Pros i contres. Difícil. Però s'ha

U n any més ho hem fet. Hem tornat a convertir la nit del 5 en la Nit Màgica per excel·lència. Primera vegada en què, "oficialment", els Reis ja no eren sorpresa. El 4 a la nit, plors. La Núria va descobrir un paquet… I allò que, de ben segur, intuia o directament sabia, va quedar en evidència. En algun moment havia de passar... Però vam anar a la Cavalcada, vam recollir caramels i van anar a dormir ben d'hora, ben d'hora. Es van muntar els llits juntes i… a dormir. Emocions, il·lusions! Què té d'especial aquesta Nit? Tenim algun record per a allò que representa, per als seus orígens? M'agradaria pensar que sí. És un esdeveniment en què tot suma: els preparatius; les Cartes (sí, en majúscules perquè són cartes màgiques); les complicitats; les escapades, amb excuses, per anar a comprar; el muntatge, decorant l'espai; i, per fi, el gran moment. Es "lleva" el dia. 8 del matí. Comença el moviment. Mentrestant, al llarg de la nit, les gates han fet de

Últimament he reflexionat molt sobre la gestió d'un equip. Tant des del punt de vista relacional, com des del punt de vista de rols o, fins i tot, del què treballar i com. També he llegit tuits i discusions interessants que m'han fet donar alguna volta més a aquest món tan apassionant. I, com sempre, em sorgeixen preguntes.  Podria començar per aquesta. Com fer-ho? Com gestionar un equip? La veritat és que no tinc una resposta clara. Simplement deixaré escrites algunes idees sobre les quals crec que val la pena pensar una miqueta… Quan et poses davant d'un equip es dona una situació molt interessant i, a la vegada, molt complexa. Tens 12 jugadors, amb 12 famílies al darrere, que has de dirigir i acompanyar en el camí.  Cadascun dels jugadors té el seu ego, el seu caràcter i la seva mentalitat particulars.  I, al mateix temps, cada jugador té al darrere una família que viu els entrenaments, els partits i la progressió del seu fill d'una manera concreta.  Però, a més, cad

2023… Ahir pensava, "Sembla que fa dos dies que vam celebrar el 2000". Ha plogut molt.  Hem crescut.  Ens hem equivocat i l'hem encertat. Llei de vida. Cap on anem?  Dubtes. Certeses. Hi ha de tot. Al final, el nostre dia a dia ens va portant... Hi ha tasques que et "porten" als lleons. I jo n'he triat una... Gens fàcil de gestionar. Gens fàcil acontentar tothom. Tasques que et porten a prendre decisions davant tothom. Tothom jutja.  Tothom en sap. Crides més… Acceptes més o menys… Tothom content?  No.  Impossible.  Visions diferents. Opinions diferents.  Què difícil! Val la pena seguir? Sou paupèrrim.  Moltes hores. Exposat a tothom.  Tots en saben més que tu.  Per què li fot bronca?  Per què la canvia ara? Per què juga tant? Per què juga tan poc? Ara hauria de demanar minut… Tot plegat interessant. I et venen preguntes al cap. Et rendeixes? Lluites perquè creus que tens clares les idees? Per què hi ha persones poc honestes que no t'exposen les inquietu