Jugador... pare...
"Vull fer esport."
"I què vols fer?"
"No ho sé. M'agrada el bàsquet, però no sé si soc prou bo."
"Sí, home. Segur que sí."
L'apuntem.
Jo havia jugat i em sembla que pot fer-ho bé.
Passen els anys i el nen millora.
El venen a buscar.
Li prometen moltes coses.
"Segur que el meu fill pot".
I fitxa per un equip top.
Li costa.
Juga poc.
A dos companys els criden a la selecció.
Enveja?
Satisfacció per ells?
Depèn de què li hem transmès i què li seguim transmetent.
I aquí ve la complexitat.
Ho acceptem?
Seguim veient que no juga, o juga poc.
N'hi ha d'altres que tenen premis en forma de minuts i de convocatòries amb equips superiors i/o seleccions.
I ell, no
Com ho porta?
Segur que està fotut.
Normal.
Tu també ho estaries. I ho estàs
Dues opcions.
L'ajudem a entendre la situació i, per tant, a gaudir d'on és?
O li diem que potser val la pena baixar el nivell per gaudir del joc?
Pros i contres.
Difícil.
Però s'ha de ser honest i ell ho ha d'entendre.
Forma part del seu creixement.
Ha de triar.
I ha de gaudir.
I els pares l'hem d'ajudar.
I ho hem d'acceptar i recolzar.
Quants problemes evitariem amb això…
Aquest any, dues jugadores van decidir no seguir amb el grup que els tocaria i van baixar de nivell.
Aplaudiments.
Havien de gaudir.
Ho va entendre tothom?
És la clau.
Jugador, has de gaudir!
Has de treballar dins del teu esport i has de saber triar on vols jugar.
Pares, heu de saber on el vostre fill serà més feliç.
Jugar poc no és un problema.
No acceptar jugar poc sí que és un problema.
El teu dia a dia és el que t'ho dirà.
Un nivell més alt i ser menys important, però gaudint de premis col·lectius?
O un nivell més baix en el qual et sentis més important i més feliç?
Decisió difícil, però l'has de prendre.
I els teus pares t'han d'ajudar a prendre-la.
El meu dia a dia em diu que no és gens fàcil.
Per això aquestes línies…
Yo os puedo dar mi opinión desde mi experiencia, de niño tuve la oportunidad de jugar en categoría preferente, y hablé con el entrenador para saber que esperaba de mi y lo que me pedía no me veía capaz de darlo, mucha presión ,decidí que no subía seguía con mis amigos disfrutando como hasta ahora, os diré que me arrepiento de esa decisión cada día de mi vida ( eso no quiere decir que yo piense que hubiese sido alguien en el mundo del deporte) solo que vi disfrutar a todos los que hubiesen sido mis compañeros cada entreno cada fin de semana cada torneo con sus victorias y derrotas, cosa que yo si me lo pase muy bien con mis compañeros pero no disfrute de las experiencias y el nivel de competición al final creo que es encontrar ese equilibrio entre disfrutar y competir con lo que eso conlleva .
ResponEliminaEsa es mi humilde opinión.
Gràcies pel feedback. El problema radica en quan no tens prou eines o prou suport en el moment en què has de prendre la decisió...
Elimina