Una mica de tot

"Tira bé!!!…" "Com et poden guanyar aquest 1 contra 1?" "No perdis aquesta bola!!!" "Bloqueja el rebot"!!! Són algunes frases que repetim contínuament els entrenadors al llarg d'un partit. Però, realment estem entrenant prou aquests detalls perquè els puguin assimilar i els arribin a fer bé? Els sabem transmetre allò que després els exigirem? Són capaces d'executar el que els demanem?  Poden aguantar la pressió de la categoria en què juguen? Sí. Aquestes i d'altres són preguntes que cal que ens fem els entrenadors... "Ara per què la canvia?" "I aquella? No entenc per què juga tant. Si ho està fallant tot..." "Com es passa, quina bronca, no té cap raó…" "Per què no demana minut?" Aquests comentaris s'escolten a la graderia...pares, seguidors, altres entrenadors,... Potser, o segur, que tenen part de raó, però això es queda en la seva intimitat o traspassa a la jugadora? És bo i positiu que aq

Juguem al Catan, al Rummikub o al Carcasonne.  Estona divertida i de família Jocs d'atzar.  Segur? Sempre guanya la Míriam. Estava escoltant un podcast de l'Àlex Rovira en que, parlant de la Bona Sort, ha comentat una frase molt coneguda: "L'atzar reparteix les cartes, però tu les jugues". Sempre té sort la Míriam? O ella sap jugar millor que jo? Fa uns anys la mare d'una jugadora em va comentar després de guanyar un campionat d'Espanya que jo tenia molta sort… Hi vaig pensar i vaig arribar a la conclusió que sí, que potser havia tingut sort en aquell triple que vam ficar i que el rival va falla, en aquella falta que vam provocar o en aquells tirs lliures. Però després de pensar-hi una mica més, vaig valorar-ho d'una altra manera. En pimer lloc, un partit dura 40 minuts i hi passen moltes coses. I, en segon lloc, arribàvem a aquell partit després d'haver entrenat molt i guanyat molts partits. Tot és sort? Gol in extremis d'Iniesta a Stamford Br

Ahir vaig tenir el privilegi de compartir dues hores de tertúlia amb quatre exalumnes. Fa uns dies m'ho van proposar i em va encantar la idea. Dues horetes de conversa distesa recordant algunes anècdotes i en què van posar-me al dia de les seves cosetes (de les que van voler, evidentment...) i també em van preguntar sobre el cole…"aquell encara hi és?, hi ha algun canvi?, encara ets tutor de 4t?". Tot plegat agradable, molt agradable. Mentre petàvem la xerradeta, també es va acostar a saludar-me un altre ex alumne que ens havia vist. Dit d'una altra manera, vaig passar una estona amb la sensació que la feina de professor/educador té, sovint, aquest tipus de "recompenses". Però, com no pot ser d'altra manera, hi ha l'altra cara de la moneda. Un altre ex alumne que passava per allà no va voler acostar-se a saludar-me. Llei de vida. Tu fas la teva feina com bonament saps o pots, però mai arribes igual a tothom…  Segurament no l'has fet tan bé com ha

2022. Ja hi som. Dinar familiar.  Bon Any Nou...i tot allò que es diu. A partir d'aquí comença un nou any… Segur? Algú va decidir, en un moment determinat, que el temps es dividís aixì. Però la realitat és que la vida segueix. Res comença. Tot segueix.  No esborrem res. Tot ho tenim a la motxilla. Forma part de nosaltres. Rectificar?  Seguir fent les coses com sempre? Cadascú en té la resposta.  Volem canviar hàbits?  Ens volem posar objectius/reptes/hàbits diferents? És cert que el 31 a la nit, abans del raïm, es presta a nous reptes i objectius…  Els pensem de veritat o ens els posem perquè toca?  Realment estem disposats a canviar hàbits, a canviar la manera com escoltem i aprenem? D'això, a la fi, depèn si canviarem o no… Dit això, és cert que "any nou, vida nova". Tenim una oportunitat, una excusa, per canviar cosetes.  Està al nostre abast, amb un esforç que hem de decidir si volem portar a terme. Il·lusió és la paraula que em ve al cap ara mateix.  Il·lusió per