Any nou, segur?

2022.

Ja hi som.

Dinar familiar. 

Bon Any Nou...i tot allò que es diu.

A partir d'aquí comença un nou any…

Segur?

Algú va decidir, en un moment determinat, que el temps es dividís aixì.

Però la realitat és que la vida segueix. Res comença. Tot segueix. 

No esborrem res. Tot ho tenim a la motxilla. Forma part de nosaltres.

Rectificar? 

Seguir fent les coses com sempre?

Cadascú en té la resposta. 

Volem canviar hàbits? 

Ens volem posar objectius/reptes/hàbits diferents?

És cert que el 31 a la nit, abans del raïm, es presta a nous reptes i objectius… 

Els pensem de veritat o ens els posem perquè toca? 

Realment estem disposats a canviar hàbits, a canviar la manera com escoltem i aprenem?

D'això, a la fi, depèn si canviarem o no…

Dit això, és cert que "any nou, vida nova".

Tenim una oportunitat, una excusa, per canviar cosetes. 

Està al nostre abast, amb un esforç que hem de decidir si volem portar a terme.

Il·lusió és la paraula que em ve al cap ara mateix. 

Il·lusió per ajudar a créixer jugadores i alumnes. 

Il·lusió per construir aspectes d'equip per fer-nos més competitius. 

Il·lusió per canviar detalls de la meva manera d'entrenar.

Il·lusió, en definitiva, per seguir aprenent

Ho faré? 

Ho farem?

El temps ho dirà. 

Any dividit en dues parts. 

Una primera fins el juny i una segona des de l'agost.

Tensió, compromís, esforç, reflexió, estudi, escolta activa...i amb tot plegat intentarem fer un còctel per trobar l'elixir que ens porti a l'èxit…

Ja tinc ganes que tot comenci...o segueixi...