Toca preocupar-se o ocupar-se?
Ja fa temps que ens van avisant, però, després de les eleccions europees, ja en tenim l'evidència total. Tenim un problema. L’extrema dreta puja. De fet, ja és aquí. Ens espanta l'extrema dreta? Segurament. No ens agraden les seves formes, però, secretament, potser estem d'acord amb els seus missatges (fàcils de fer, evidentment) i els comprem la seva preocupació. En tenim molts, d'exemples. Anem a pams. Potser no ens molesta la immigració, però ens preocupa la gestió que en aquests moments se’n fa, i ens guanyen el relat. Potser no ens agrada el capitalisme ferotge, però no som capaços de controlar l'escalada de preus, si els comparem amb els sous actuals. Un exemple: els joves no poden accedir a vivenda. La democràcia actual, amb la seva manera d'actuar, és incapaç de trobar solucions i els radicals tornen a guanyar el relat. Volem una societat més ben formada, però apliquem lleis que no ajuden/ensenyen els joves en la importància de la gestió de l'esforç