Després d'un partit...

"Tira bé!!!…"

"Com et poden guanyar aquest 1 contra 1?"

"No perdis aquesta bola!!!"

"Bloqueja el rebot"!!!

Són algunes frases que repetim contínuament els entrenadors al llarg d'un partit.

Però, realment estem entrenant prou aquests detalls perquè els puguin assimilar i els arribin a fer bé?

Els sabem transmetre allò que després els exigirem?

Són capaces d'executar el que els demanem? 

Poden aguantar la pressió de la categoria en què juguen?

Sí. Aquestes i d'altres són preguntes que cal que ens fem els entrenadors...

"Ara per què la canvia?"

"I aquella? No entenc per què juga tant. Si ho està fallant tot..."

"Com es passa, quina bronca, no té cap raó…"

"Per què no demana minut?"

Aquests comentaris s'escolten a la graderia...pares, seguidors, altres entrenadors,...

Potser, o segur, que tenen part de raó, però això es queda en la seva intimitat o traspassa a la jugadora? És bo i positiu que aquest missatge li arribi a ella? O li pot generar dubtes a l'hora de rebre nous missatges/instruccions/correccions del seu entrenador?

"A mi em cauen bronques i a aquella no li diu res i ha fet el mateix"

"Per què aquesta juga més que jo? però si no és més bona que jo".

"A la que fallo una coseta, a mi em canvia, i a aquella, no"

Sí, aquests són pensaments de la banqueta… 

La jugadora també fa la seva valoració.

Comentaris lògics des de la perspectiva del jugador trist, decebut i/o frustrat. Però, quina serà la seva reacció a partir d'ara? Aquesta és la clau.

Tots els partits tenen diferents lectures. Depèn dels ulls amb que els mirem.

Com qualsevol moment de la vida.

També  n'hi ha que critiquen poc, animen molt i decideixen que no cal opinar perquè no tenen prou informació o coneixements per fer-ho.

Tot un món això del bàsquet...un món dins del món.

Però, de vegades, passen coses extraordinàries.

Avui, quan ha acabat el partit al camp de la Penya (derrota dolorosa de 5 punts), han vingut a veure'm les dues bases de l'equip. "Oriol, hem estat parlant i fent autocrítica del que hem fet malament i volem saber què podem fer per canviar-ho."

No cal dir que m'ha emocionat. És el somni d'un entrenador. Hem conversat, intercanviant punts de vista. Elles preguntaven, jo responia. Jo explicava, elles escoltaven. Interacció. 

Volien saber. Volien entendre. Les dues havien fet un mal partit, ho sabien i no els agradava com se sentien. Sabien que l'equip no havia jugat bé i necessitaven una orientació. Què podien fer?

Aprofundiment. Dubtes. Inquietuds. Tot pegat en un còctel que crec que tindrà bon sabor…

Tres mesos apassionants per davant.

Ja tinc ganes que arribi dimarts...