Una dona entrenadora...

Ahir escoltava Mireia Capdevila conversant amb Quim Gómez  a "El Alma del juego", un programa de "podcasts" de bàsquet.

Per a qui no sap qui és Mireia Capdevila val a dir que fins aquest inici d'any ha estat l'entrenadora de l'equip de Córdoba de la Lliga Challenge que és la segona categoria del bàsquet femení espanyol.

Com no podia ser d'altra manera, durant la conversa, va sorgir la pregunta en relació a la dona entrenadora.

Val la pena escoltar el debat per tal de reflexionar sobre la realitat masclista que segueix imperant en la nostra societat.

La Mireia i el Quim fan una reflexió interessant al voltant de la feina de la dona en el món del bàsquet, extrapolable a qualsevol esport i, m'atreveixo a dir, a qualsevol àmbit de la vida.

Potser molta gent no n'és conscient, però és quelcom que tenim integrat i que, sovint, no volem, o no podem, reconèixer.

Mentre, en qualsevol entrevista o conversa, hagi de sortir algun tipus de referència a la condició de dona, voldrà dir que no està normalitzat el fet que una dona estigui en igualtat de condicions que un home.

Mentre haguem de tenir una llei de paritat per tal de garantir que hi hagi un número concret de dones en determinats càrrecs, vol dir que no anem bé en el reconeixement de les capacitats de la dona.

Mentre segueixi havent diferències importants en determinades tasques familiars com poden ser les pròpies de la casa, la cura dels fills quan estan malalts i no van a col·legi o les entrevistes amb el tutor, per posar tres exemples, vol dir que tenim integrat socialment un model que fa diferents homes i dones.

Aquest model és acceptat per uns i altres i això, crec jo, no ens fa avançar d'una manera positiva.

L'esport n'és un exemple molt visible i molt clar. 

I això crec que s'hauria d'educar tant en l'àmbit familiar com en l'escolar.

La pregunta és com fer-ho.

Observo en els meus alumnes uns tics en les seves opinions i en la seva manera d'actuar que em fan veure que potser avancem, però que ho fem massa lentament.

Hem d'aconseguir normalitzar totalment el fet de veure una dona entrenadora o àrbitra tant en l'esport masculí com en el femení.

Tinc la sensació, m'agradaria pensar que equivocada, que en un vestidor o en un partit masculins no es veu ni es respecta d'igual manera un àrbitre o un entrenador home que dona.

Si m'he equivocat en aquest anàlisi i tan sols soc jo el que ho veig així, celebraré el meu error.

Com a mínim, m'ha servit per posar sobre la taula una inquietud que tinc dins meu i que m'ha ajudat a reflexionar en veu alta.