Nit Màgica

Un any més ho hem fet.

Hem tornat a convertir la nit del 5 en la Nit Màgica per excel·lència.

Primera vegada en què, "oficialment", els Reis ja no eren sorpresa.

El 4 a la nit, plors. La Núria va descobrir un paquet…

I allò que, de ben segur, intuia o directament sabia, va quedar en evidència.

En algun moment havia de passar...

Però vam anar a la Cavalcada, vam recollir caramels i van anar a dormir ben d'hora, ben d'hora.

Es van muntar els llits juntes i… a dormir.

Emocions, il·lusions!

Què té d'especial aquesta Nit?

Tenim algun record per a allò que representa, per als seus orígens?

M'agradaria pensar que sí.

És un esdeveniment en què tot suma: els preparatius; les Cartes (sí, en majúscules perquè són cartes màgiques); les complicitats; les escapades, amb excuses, per anar a comprar; el muntatge, decorant l'espai; i, per fi, el gran moment.

Es "lleva" el dia.

8 del matí. Comença el moviment.

Mentrestant, al llarg de la nit, les gates han fet de les seves…

Es desperten les principals protagonistes.

Al crit de "Han vingut els Reis" s'acaben de despertar del tot.

'Papa, vaig a fer un pipí i baixem"...

La Míriam filma des de baix. 

Baixen les escales. 

Saben què hi trobaran, però, tot i així, els seus ulls parlen per elles.

Crits. Rialles. 

Comença el caos. Intentem que sigui un caos ordenat.

"Ara obre tu". "Uuau. Mira. Què xulo".

Me les miro. Moments especials. No s'expliquen, es viuen.

Valorem prou el Dia de Reis? Valorem prou el que rebem?

Es converteix en un dia simplement material?

No ho sé.

El que sí que sé és que es un preciós final a aquestes especials Festes.

I que per molts anys ho poguem seguir vivint.

No m'agradaria tancar aquestes línies sense un record per a tots aquells que no poden gaudir d'un dia com aquest…