De reptes i èxit...

Comença una nova temporada per a un munt d’equips i esportistes.

I, com cada temporada, aquesta també genera il·lusions i reptes que, en alguns casos, es veuran recompensats i, en molts d’altres, quedaran diluïts.

És el preu que comporta qualsevol activitat que porta implícita expectatives.

Però, quan parlem de reptes i il·lusions, cal diferenciar de què parlem, perquè no és el mateix parlar d’un equip professional en què es mouen molts diners, d’un equip amateur que juga per passar-ho bé, d’un equip de formació en una lliga competitiva amb reptes de resultats importants o d’un equip de formació amb expectatives molt menys ambicioses.

I, si hem parlat d’equips, també ho hem de tenir present en els jugadors,  els quals també podrien distingir les mateixes (o similars) categories esmentades per als equips.

Cal ser, però, molt curós a l’hora de posar reptes i/o objectius perquè ens podem passar de frenada i que siguin impossibles d’assolir o posar-los tan senzills que no representi massa esforç el fet d'aconseguir-los.

Dit això, es fa evident que hi ha equips i/o esportistes que, amb el seu esforç i treball diaris, evolucionen, mentre que d’altres, que no hi posen el mateix èmfasi, resten més estancats.

Però hi ha un altre aspecte sovint oblidat que no és té en compte: la capacitat d’aprendre i assimilar de l’equip i de l’esportista. Hi ha qui aprèn i ha qui li costa fer-ho, i tots dos tenen el mateix entrenador i els mateixos companys.

Al costat d'aquestes dues variables (esforç/treball i capacitat d’assimilació), encara hi podem afegir dos aspectes més que, sota el meu punt de vista, són cabdals.

D'una banda, el talent innat (aquí hi entra tant les capacitats físiques i tècniques com el caràcter del jugador) i, d'una altra banda, el seu entorn, que pot ajudar-lo a creixer o li pot restar evolució.

No oblidem mai que un equip millora, o no ho fa, en funció de la progressió dels seus jugadors.

És llavors, quan comences a entendre perquè hi ha equips i jugadors que queden estancats i d’altres que assoleixen l’èxit.

Però no puc acabar aquestes línies sense definir què entenc per èxit. Sota el meu punt de vista, l'èxit és la consecució d’aquell objectiu/repte que m’havia proposat.

Aquí radica com és d’especial ser entrenador.

Per això és tan apassionant la meva feina.

I el més interessant és que això és exportable a qualsevol àmbit de la vida.