Gràcies, UEM. Fins sempre

Avui toca acomiadar-me de la UEM.

Decisió gens fàcil.

És la tercera etapa que tanco en aquest club. Puc dir que, al costat de El Masnou Basquetbol, és el meu club.

Sí, dic adéu al club al final d’aquesta temporada. 

Dic adéu a 6 anys de feina intensa i de reptes assolits... i no assolits.

Pensava retirar-me aquí, però circumstàncies especials fan que no sigui així. 

Vaig arribar el juny del 2017 per iniciar aquesta tercera etapa de la mà de l'Adrià Castejón, Dani Vico i Jesús Murat sota la presidència d’en Joan Ventura. 

Van confiar en mi per formar part de l'estructura femenina. Gràcies a tots per l’oportunitat.

Des de llavors, el club ha anat canviant.

Ha crescut i s’ha professionalitzat més.

De la mà d’en Joan Pi i del Dani Poza, ajudats per molts col·laboradors a l'ombra, ha fet aquest pas endavant.

He estat molt a gust aquestes 6 temporades, però, ara, després d’una profunda reflexió, he cregut que era el moment de marxar.

Sempre he pensat que el club està per sobre dels que en formem part i, quan he vist que la meva presència podia no ser positiva per a la UEM, he decidit fer un pas al costat per començar un nou projecte que em fa una il·lusió especial.

El bàsquet no acaba en la primera línia de preferent.

Ajudar a créixer unes jugadores i un equip sempre és un gran repte.

I intentar incorporar la mateixa línia d’exigència d'un equip del màxim nivell a un grup de jugadores a les que els vindrà tot de nou és un repte motivador.

De moment tot són idees que bullen dins del meu cap i van agafant forma.

Mentrestant, d’aquí a final de temporada, seguiré treballant per a la UE Mataró, en allò que creguin que els puc ser útil, amb la mateixa predisposició i dedicació amb què ho he fet al llarg d'aquests darrers 6 anys.

He vist créixer moltes jugadores i també he vist com, al costat d’aquelles que han seguit la línia d'aprenentatge proposada, n’hi hagut d’altres a les que no he aconseguit convèncer d’allò que creia que era bo per a elles.

Sempre serà una “espineta” que portaré clavada, perquè la il·lusió màxima d'un entrenador és que totes les jugadores pugin al mateix carro en benefici del col·lectiu.

Malauradament, mai no plou a gust de tothom.

Toca, ara, agrair a aquells que han estat al peu del canó...

Gràcies, Pep, Javi, Xavi, Berta, Oriol, Merche… i tants d’altres que feu possible el funcionament d’aquest gran club.

I gràcies als Marcs i al Xevi que han hagut de fer feines extres per culpa meva…

Jose, Roger, Xavi, Pola m’heu “aguantat” les meves divagacions i exigències...i no és fàcil.

A tots, moltes gràcies. 

Gràcies, també, Víctor i Agassi, pel tracte que sempre m'heu donat...

Però, especialment vull agrair-vos, Joan i Dani, que sempre heu estat al meu costat quan us he necessitat.

No puc acabar sense unes paraules per a les "meves" jugadores: moltes, moltes gràcies a les 6 generacions de jugadores a les que he tingut el plaer d’entrenar. Reconec que entrenar amb mi és complicat. Exigència física i mental continuada, gens fàcils de portar.

I gràcies també a les seves famílies que han recolzat la feina que anàvem fent en el nostre dia a dia malgrat em consta que no sempre han compartit ni les meves idees ni els meus mètodes.


Han estat 6 anys de molta exigència, però també de molta satisfacció i felicitat.

Sempre tindré els colors del club dins meu. 

Em vaig vincular a la UEM per primera vegada la temporada 89-90. Ha plogut una mica...

Ara toca iniciar una nova etapa🏀



Comentaris

  1. Espero sigas formando niñas/os en los que nadie cree y mucha suerte en tu nuevo proyecto. Nunca te olvidaremos ha sido un placer formar parte de estos dos estupendos años. Nos dejas un gran vacío. . Mucho básquet. 🏀🏀🏀💪🏼💪🏼💪🏼

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rafa.
      Un plaer haver coincidit amb tu i la Lucía. Seguirem treballant en allò que crec

      Elimina
  2. No tinc paraules d’agraiment per les més de mil hores que has destinat a formar la Jana i tot l’equip. Avui és molt millor “player” però també molt millor persona. Ha apres el que significa equip, el que significa treballar, sacrifici, humiltat, respecte, justícia i sobretot que tot és possible i res és gratuit. Un Oriol sempre al meu equip!
    Salut i bàsquet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer, Pep, creuar-me en el camí de la Jana...i en el teu.
      Ara em toca ajudar-la ser entrenadora😉🏀

      Elimina
    2. He sigut una de les afortunades que ha viscut una de les teves etapes al Mataró. I dic que soc afortunada perquè vas apostar per una nena alta que jugava en un equip de càmping contra el Teià. Anaves a veure el partit perquè t'havien informat d'una jugadora alta del 77. I no era jo. Però és igual perquè també et vas fixar en mi. I aquella trobada va canviar la meva vida. I la dels meus pares. I el meu futur perquè amb l'equip que vas formar vas ensenyar-me uns valors que jo ara ensenyo als meus fills....
      Si, s'acaben etapes però el més important és per què han servit. I tots els mals moments, jo crec que tens molt més per recordar de manera positiva. Estic convençuda.

      Elimina
    3. Gràcies, Judit.
      Bells i vells records.
      Moments inoblidables.
      Molta feina al darrere i moltes experiències viscudes.
      Gràcies per recordar-me-les. El món no para i toquen altres reptes

      Elimina
  3. Moltes gracies Oriol. Gracies per exigir a totes les jugadores el seu màxim rendiment, per no fer distincions, per donar oportunitats, gracies per la teva implicació, per les hores dedicades, per la honestedat i respecte que has tingut. Durant aquests anys has formats equips, que han anat creixent i que generalment han assolit el seu màxim nivell de joc, tant a nivell col·lectiu, com individual. Com bé dius, ningú es imprescindible, però només cal veure com els jugadors que han passat per les teves manes i els entrenadors rivals parlen i et saluden per adonar-se de la empremta que has deixat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buuuf. Gràcies, anònim.
      No sé si em mereixo aquestes paraules. Em quedo amb una paraula de les que has dit: honestedat. Sempre he intentat ser honest al treballar amb les meves jugadores. Això em dona un punt de pau interior.
      Cert és que anar per les pistes i retrobar-te amb exjugadores que ara ja són mares i recorden aquells moments màgics reconforta molt

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Angola (40)

Carta oberta a les meves jugadores