L'ambició...(2a part)

Li he donat voltes al concepte ambició i vull matitzar alguns aspectes.

En primer lloc m'agradaria deixar clar a què em referia quan parlava d'ambició.

En cap moment va passar pel meu cap l'ambició "a tenir", sinó, ans al contrari, l'ambició "a ser", a aconseguir, tot allò que és immaterial i que tan sols valores tu mateix quan ho relaciones amb allò que et proposes i que et suposa un esforç, una constància, aconseguir.

En segon lloc, tinc clar que l'ambició és, i ha de ser, personal. 

Els objectius, i per tant les ambicions, mai han de ser imposades, mai poden ser externes.

És un error força comú que, als adults, ens  vinguin ganes de posar objectius als alumnes, jugadors, fills, sense plantejar-nos si realment són el que ells volen…

Matitzat i aclarit això, crec que no vaig ser del tot just amb l'article que vaig escriure ahir.

I no ho vaig ser no pel que vaig dir (en què em reafirmo amb els matitzos explicats abans), sinó pel que no vaig dir.

Evidentment em mereixen un total respecte aquells que, com la Laura (i tants altres), van posar-se reptes, van ser ambiciosos i van aconseguir allò que es proposaven a partir del seu treball; però també me'l mereixen, i potser més, els que van fer el mateix, però no van assolir-los.

M'he sentit malament amb mi mateix perquè no els vaig tenir en compte quan vaig parlar de l'ambició.

Ahir, el pare d'una jugadora que estic entrenant em feia una pregunta: "Quantes jugadores d'elit has entrenat?" Jo li vaig contestar que algunes, però que n'havia entrenat d'altres que ho haurien pogut ser, però per adversitats no controlades no van poder arribar a ser-ho.

I aquestes van set les grans oblidades de l'article d'ahir.

Hi ha un tipus de jugadores (...i d'alumnes, o persones en general) que no arriben a assolir els seus objectius/ambicions perquè no volen fer allò que és indispensable (esforç, treball, constància…) o perquè no han mesurat la realitat del que ambicionaven.  Potser ens hauríem de plantejar què ha passat… Potser no hem sabut educar-los per tal que sàpiguen com fer-ho o, potser, simplement, no ho han volgut aprendre o han pensat que no valia la pena tant d'esforç…

Però hi ha un altre tipus de jugadors (...i d'alumnes o de persones en general) que sí que hi eren, que sí que volien, que sí que van treballar, que sí que van mesurar el seu objectiu, la seva ambició, però que van trobar un entrebanc que els va impedir arribar on volien.

I aquest van ser els oblidats de l'article d'ahir.

N'he conegut uns quants i unes quantes... i a ells vull demanar disculpes. I també a aquells que no conec i que, també, s'han quedat en el camí.

Ells/elles no han estat ni importants ni famosos perquè no han arribat on s'havien proposat.

Ells/elles també són protagonistes del concepte ambició, també la tenien i no van poder arribar... i sovint són oblidats…

Per a ells van aquestes paraules...