Respecte?

He llegit aquests dies unes crítiques, tristament curioses, contra Pep Guardiola per… respectar el minut de silenci que es va guardar abans de l'inici del seu partit de lliga del cap de setmana…

Em costa entendre com es pot ser tan obtús a l'hora de valorar gestos. 

És el moment de comparar la crítica a la monarquia espanyola amb la mort i acte de respecte cap a una persona que, fins on jo sé, ha estat normalment en un segon pla des del punt de vista polític?

És una pregunta que em faig en veu alta..

Potser el problema és l'origen de les monarquies que avui regeixen Espanya i el R. Unit… No oblidem que la monarquia espanyola actual prové d'un decret del general Franco.

La monarquia britànica crec que sempre s'ha mantingut al marge dels afers polítics malgrat segur que en tenia una opinió feta en cada moment.

No recordo, corregiu-me si m'equivoco, que es manifestés, per exemple, en contra del referèndum d'Escòcia o pel que respecta a la Guerra d'Iraq. Eren afers polítics que s'havien de resoldre políticament (crec que s'anomena separació de poders).

Potser per això, crec que majoritàriament, els habitants del R. Unit respecten la institució monàrquica.

Estic segur que als monàrquics espanyols els agradaria el mateix respecte per la seva monarquia que el que tenen els britànics per  la seva.

És per això que els dol veure/escoltar quan es xiula la presència dels Reis a actes com la final de Copa… 

Crec que això no passaria sl R. Unit…

Llavors, crec, que en lloc de criticar-ho, potser valdria la pena fer una reflexió de per què passa…

Volem fer-la o, simplement, ens enfadem i imposem que s'ha de respectar la institució?

Potser la Monarquia espanyola hauria de fer una reflexió de per què una part dels espanyols no la veuen amb bons ulls?

Ho relacionem amb el 23 F?

O amb el 3 d'octubre?

O amb la corrupció?

Potser, simplement, volen passar pàgina i anar cap a una república?

O potser no cal criticar Pep Guardiola per respectar el dol per la mort del marit de la reina?




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís