Educar aprofitant l'esport?

Aquest estiu he dormit més fora de casa que al meu llit.

Ahir tarda tornava de l'stage de tres dies al Collell.

M'he llevat i, abans d'anar al cole, he volgut fer una mica de balanç.

Ha estat un molt bon stage.

Hem treball molt, i l'actitud i predisposició de les noies ha estat excel·lent.

Però no vull parlar de bàsquet.

Quan va acabar l'últim entrenament, baixant a la piscina, vaig rebre un audio per whatsapp de la Pola (la nostra PF)  amb dos missatges.

Ja havia arribat a casa sense problemes i estava molt contenta de coincidir amb els criteris d'educació que posàvem a les nostres jugadores.

I havia sentit la necessitat d'enviar-me l'audio perquè "sovint aquestes coses les compartim poc" i jo afegeixo que és important, i bo, fer-ho".

En un stage es veuen cosetes. S'observen comportaments, reaccions, feedbacks, cares (bones i no tan bones) o moments de frustració i de satisfacció, i tot plegat t'ajuda a anar coneixent les players per saber cap on has d'anar.

Aquests moments són interessants per intentar educar i fer reflexionar.

L'ésser humà sovint es compara amb els que l'envolten, i les cadets, com no podria ser d'altra manera, ho han fet. 

És el que té fer una estada amb altres equips.

Les famílies paguen una estada, imagino, amb tres objectius bàsicament (potser també per "alliberar-se" de la filla tres dies😉): perquè gaudeixin, perquè  creixin compartint en grup i perquè segueixin progressant en bàsquet.

I això, d'alguna manera, ens obliga als entrenadors a aprofitar qualsevol moment per intentar que aconsegueixin els tres objectius.

Un dels valors que es poden treballar en una estada com aquesta és la disciplina.

Disciplina a l'hora de descansar,  d'entrenar, de ser puntuals, de parar i recollir la taula…

I, és clar, elles observen i comparen, i es queixen.

Per què ens llevem més aviat? Per què entrenem més? Per què n'hi ha que s'escaquegen a l'hora de recollir?

Moments que hem d'aprofitar per intervenir.

I la disciplina pot ser un bon argument, però també l'empatia i els models a seguir.

Posar exemples, fer que s'adonin de per què estan aquí, ajudar-les a posar-se objectius i reptes, intentar que visualitzin els detalls del seu treball o fer-los entendre que entrenar en una pista que no és prou bona i sota el sol també és aprenentatge… són aspectes que, si tenen la ment oberta, els ajudaran a créixer.

I aquí és on famílies i staff han d'anar de la mà.

De la mateixa manera que, a l'escola, on sovint famílies i mestres no "parlen el mateix idioma"...

Al cap i a la fi, tenim unes personetes al nostre càrrec que estan descobrint "detallets" que portaran amb elles tota la vida.

Quan estàs en grup es fa difícil estar concentrat en la feina o descansar les hores que toca o, fins i tot valorar què és important a cada moment.

I aquí hi hem de ser nosaltres.

Quan acabes l'stage i creus que has complert amb allò que havies anat a fer, que has pogut donar algun missatge important que els sigui útil, que han fet pinya mentre s'adonaven que no tot és fàcil, que han començat a prendre consciència que els tocarà intervenir per tal que el grup es converteixi en un equip o que tenen clar que hauran de deixar de fer coses que voldrien fer pel bé de l'equip, tens una estranya satisfacció difícil d'explicar a aquells que no estan al front de grups.

La disciplina que posin a mantenir allò que fan bé, i a canviar allò que no fan tan bé, serà la clau de l'èxit.

L'èxit, allò que esdevé quan aconsegueixes aquells objectius individuals i col·lectius que t'havies proposat…

Veurem, en l'anàlisi final de la temporada, on hem arribat, no tant en resultats, que no depenen només de nosaltres, sinó, sobretot, en el creixement individual i col·lectiu de les noies.

Repte apassionant.