Angola (39)

Today is a rest day.

Després d'acabar la fase de grups, avui toca descans.

Si haguéssim quedat primers de grup, tindríem dos dies de descans.

Des d'aquest punt de vista, millor només tenir-ne un perquè mai és bo trencar el ritme de competició, però, evidentment, ho hagués canviat per ser primer de grup, encara que estiguéssim dos dies sense jugar.

Aquesta nit no he dormit massa bé, "as usual".

Hi havia massa tensió en el meu cervell.

Va ser, tal com vaig escriure ahir, un dia molt difícil de gestionar.

He ocupat el matí anant, amb el coach Joao, a un clínic (per als neòfits en el bàsquet, és una conferència pràctica de bàsquet) que impartía el Juan Antonio Orenga, exseleccionador nacional absolut d'Espanya. 

He estant petant la xerradeta amb ell abans de començar el clínic i a la mitja part.

Conversa agradable.

4 horetes de bàsquet força interessants.

Dinar i entrenament de 15h a 16h.

Tarda dedicada a veure videos de Guinea.

Hem de conèixer el rival…

Avui és d'aquells dies en què, d'alguna manera, trenques rutines. 

Porto ja 36 dies fora de casa fent una feina complicada, que m'encanta, però que té una rutina establerta de partit o entrenaments. 

I avui no hi ha partit i tan sols tenim una hora d'entrenament.

Fas feina, visualitzes el partit, mires videos del rival, parles amb la resta de l'staff tècnic... però et queden hores mortes en què el cap marxa lluny, marxa a Argentona, al Nàutic, a casa meva…

"Veig" la Míriam, l'Aina i la Núria i em "teletransportaria" allà ara mateix.

M'ha passat poques vegades des que soc aquí, perquè hi hagut molta feina a fer i uns objectius molt concrets que m'il·ludionavrn i que m'han ocupat la ment.

Però, ara, que, al mateix temps que tinc la il·lusió de guanyar demà i classificar l'equip per als quarts de final, veig que queda una setmana per veure i abraçar els meus, tinc aquest sentiment complicat d'entendre per als que no viuen l'esport amb aquesta intensitat. D'una banda, vull que pasin ràpid els dies i, d'altra banda, vull saborejar cada moment en què aquesta selecció competeix.

Em fa molta il·lusió superar la classificació de fa dos anys i, si tenim l'oportunitat, classificar Angola per al Preolímpic 

Ja ho he dit alguna altra vegada, tenim tot un país darrere nostre i això em dona una responsabilitat extra al sentir que treballo per i per a ells. 

I també, a part d'Angola, tinc un "petit país" de seguidors, com tu, que us mereixeu que ho donem tot.

Mai havia sentit, en els 40 anys que porto entrenant quelcom similar.

El que s'hi assembla més són els playoffs d'acens a Lliga 1 amb el Cadí La Seu. Allà teníem una ciutat, i una comarca al darrere.

Tic tac.

Queden 13 hores perquè comenci el partit.

Toca intentar descansar una miqueta.