Angola (37)

Dia 28.

Sí. Per fi ha arribat el dia, el gran dia.

Ara ja va de debò.

Ja s'han jugat els primers quatre partits.

Però anem a pams.

De bon matí ja m'estava preparant per la roda de premsa de demà…fent anglès🥴

De 6 a 8 és una bona hora…

A les 9h, esmorzar i després reunió d'equip.

Es tractava de repassar el partit contra Uganda i posar èmfasi en qui volem ser a pista.

Si posem a pista el bàsquet que estem proposant, serà divertit veure'ns jugar. Volem un bàsquet intens i participatiu; un bàsquet en el que tothom se senti important; un bàsquet del que els angolesos n'estiguin orgullosos.

No sé si l'aconseguirem, però ens hi deixarem la pell per fer-ho.

Després, entrenament de 13h a 14h.

Ara només es tracta de pulir detalls i mantenir el to de l'equip.

Tornant de l'entrenament, l'autocar ens deixa, a la coach Elisa i a mi, al pavelló.

Volem veure el partit Mali-Uganda.

Abans ja s'ha jugat el primer partit. Sembla que no ha tingut massa història, i Nigeria ha guanyat amb contundència. Recorda que és el vigent campió.

Entrem al pavelló. Ja ha començat.

Busquem seient.

La nostra delegada, la Desy,, que sempre està en tot, ens ha preparat un entrepà, fruita i un suc.

Ens equivoquem de lloc, ens hem posat darrere de l'afició de Mali.

A la mitja part canviem d'ubicació...

D'entrada semblava que Malí havia de ser molt superior, però Uganda li ha posat les coses molt difícils. Al final, victòria de Malí després de patir una bona estona.

Aquest partit m'interessava per dos motius. El primer, perquè era el primer partit que podia veure en directe entre dues seleccions africanes. I el segon, perquè, si tot va bé i quedem primers de grup, ens enfrontarem a quarts de final al segon classificat d'aquest grup, per tant  n'hem de fer un bon seguiment.

Tot això no serveix de res si, prèviament, no fem la nostra feina. I no serà gens fàcil.

El següent partit ja era el dels dos rivals del nostre grup, Costa d'Ivori i Rwanda.

Però, abans, hem tingut la cerimònia d'inauguració. Ha estat curta, poc més de mitja hora, però força interessant.

Música i balls típics del país amfitrió, per començar, i desfilada de les 12 banderes i d'una representant de cada equip, per acabar.

Joc de llums i colors amb el BK Arena presentant un ambient força festiu.

I, per fi, comença el partit.

I salta la sorpresa. Rwanda ha passat per dobre de Costa d'Ivori. Crec que ningú s'ho esperava.

No per la victòria de l'amfitrió, sinó per la seva contundència.

Sovint oblidem que cada partit és un món.

Rwanda ha volgut demostrar que no és simplement l'equip amfitrió, sinó que està disposat a competir de valent.

Al final del partit, un partit que ja estava totalment tancat a favor de Rwanda, ha passat allò que mai és desitjable, una lesió de turmell de la n° 23 de Rwanda que ha semblat molt greu. Espero equivocar-me, però crec que la Marie Laurence Imanizabayo no podrà seguir en la competició.

Acaba el partit i tornem cap a l'hotel.

Sopar i a descansar.

Des de l'habitació, segueixo l'últim partit de la jornada.

Camerun y Moçambic s'enfronten en el, teòricament, partit més important i igualat de la jornada. Dos molt bons equips que aspiren a tot. El partit no decep i se l'emporta de 2, Camerun.

Ara sí, tanco el dia.

Demà debutem.

Sembla que estem prou preparats, tot i que, com deia ahir el coach Joao, els entrenadors mai no ho tenim tot conttolat, sempre ens agradaria polir algun detall més.

Però "it's time".

Ja en tenim ganes…