Faltes, agressions...tangana

Aquests dos últims dies estem assistint a un debat tristament interessant sobre la "tangana" que es va produir en el partit d'Eurolliga entre el Madrid i el Partizan, i m'agradaria donar-ne la meva opinió de manera argumentada.

Abans de tot, dir que, com entrenador i amant del bàsquet, em va semblar una situació lamentable que no s'hauria de veure mai en una pista, ni a qualsevol terreny de joc.

Dit això, anem a pams.

La gran pregunta seria: Com es va arribar a la "tangana"?

Intentaré dir-hi la meva…començant pel principi.

La defensa és per frenar l'atac de l'altre equip. Quan la defensa no segueix les normes del bàsquet s'assenyala falta. Criteri de l'àrbitre a partir de les normes.

Quan la falta es fa per frenar una acció del joc sense intenció de seguir les normes, la falta  s'assenyala antiesportiva. Perquè va en contra de l'esperit de les normes de l'esport. Criteri de l'àrbitre a partir de les normes.

Quan una falta antiesportiva es fa amb la intenció de fer mal o d'una manera clarament perillosa per a la integritat del jugador, s'assenyala com a desqualificant. També criteri arbitral.

Sobre el paper tot és molt fàcil, però, en un partit  a moltes pulsacions, amb la tensió del resultat, amb l'habilitat del jugador i/o amb angles de visió no prou clars, tot es complica.

I aquí rau la dificultat.

El bàsquet sempre s'ha distingit per ser un esport més "educat" que el futbol. Els gestos i protestes dels jugadors i entrenadors es sancionen amb faltes tècniques per preservar aquest esperit "d' educació". Sempre a criteri de l'àrbitre.

El passat dijous, el criteri arbitral va permetre que el partit s'anés "escalfant".

La tensió era màxima, les accions s'endurien i les protestes es feien més evidents. Hi havia molt en joc, i aquesta tensió no es va frenar.

Crec que va ser un error.

Quan no es frenen aquests tipus de situacions, públic, entrenadors i jugadors van pujant el to de les accions i tot es torna perillós.

I arribem a la clau del partit de dijous: la impotència.

Sota el meu punt de vista, la falta de Sergi Llull no és una falta. És una agressió motivada per la impotència de veure com el seu equip era totalment superat pel rival. Si volia fer una falta per parar el joc (del tot innecessària perquè crec que el partit ja estava perdut), no calia fer el que va fer.

A partir d'aquí es desferma tot.

Surt el pitjor de l'ésser humà i venen les sancions...

Sota el meu punt de vista, s'hauria de sancionar a partir de la causa o causes que generen el conflicte. Desconec si hi ha algun impediment legal per part del jutge de la competició d'entrar en aquest punt. 

Però el sentit comú (al menys, el meu) em diu que la reacció de Punter, en calent, no és desmesurada (no és correcta, però és entendible amb les pulsacions a tope i l'agressió patida). Llull replica aixecant els braços i Punter aixeca el puny. A partir d'aquí hi entren tots els jugadors. Per a mi (i he mirat les accions moltes vegades) els dos causants de la "tangana" (sempre després de l'agressió en joc de Llull) són primer Deck i després Yabusele…

A partir d'aqui tot és un trist circ.

Lamentable.

Vistes les decisions del jutge, no entenc dues coses.

La primera, que la sanció econòmica sigui tan sols de 50.000 euros. Hauria d'haver estat molt més exemplar (i als jugadors)

I la segona, que Llull no tingui sanció, Punter tingui dos partits i Deck, un.

Si es vol una sanció exemplar, que sigui més contundent: 5 partits mínim a tots els implicats i temporada acabada per a tots ells.

Si no es vol ser tan contundent, caldria haver valorat la situació d'una manera molt diferent.

No pot ser que l'agredit (Punter) tingui dos partits de sanció, l'agressor (Llull), cap, i l'iniciador de la tangana (Deck), només un.

Crec que és un acte de "poca justícia esportiva". I molt "poc intel·ligent", perquè permet que Llull i Deck puguin jugar a Belgrado (Deck en cas de victòria del Madrid en el tercer partit) amb el que això pot comportar…

Lo de Yabusele és de sanció d'altre nivell. No tinc paraules. D'entrada, el club hi hauria de prendre mesures si realment vol tenir una imatge que fomenti esportivitat.