Reflexions del dia després

Després d'haver paït els resultats d'ahir em venen al cap tres titulars amb l'ordre que es vulgui:

"L'independentisme supera per primera vegada el 50% dels vots".

"La facció més anticatalanista de Catalunya perd 20 escons al Parlament, però ja se la reconeix clarament".

"I ara què?"

Fa uns mesos vaig començar a escriure un article que mai vaig acabar.

Volia fer una reflexió sobre les quatre Catalunyes que, sota el meu parer, existeixien.

Ho resumia (segur que portarà controvèrsia..) de la següent manera:

Una primera Catalunya seria aquella Catalunya que té molt clar que vol construir una realitat diferent de la que avui existeix: una Catalunya que esdevingui un Estat.

Una segona Catalunya que voldria una nova relació amb l'Estat espanyol a base d'enfortir un autonomisme catalanista que tornés a l'època "del peix al cove", però a la que no desagradaria una Catalunya independent.

Una tercera seria una Catalunya que no vol sentir parlar de canvis importants i que la realitat catalana li importa poc, una Catalunya que vol viure el seu dia a dia i s'adapta a allò que li proposen.

I una quarta, una Catalunya que no accepta cap tret diferencial respecta de la resta d'Espanya, que voldria tornar enrere a una Espanya preconstitucional…

Evidentment dins d'això hi ha els matisos que es vulguin…

Avui ja no ho escriuria així…

Després dels resultats d'ahir, crec que aquestes 4 Catalunyes s'han reduït a tres: una Catalunya clarament independentista, una segona Catalunya a la que ja li està bé tot tal com està i una tercera Catalunya reaccionària… evidentment també amb matisos.

I com llegir aquesta nova realitat?

Crec que no hi ha volta de full. L'independentisme va creixent. 

I a l'altra banda ja apareix una minoria molt cridanera que farà, o intentarà fer, tot el que estigui al seu abast per acabar amb l'independentisme.

I al mig tenim una Catalunya que no accepta la independència, però que tampoc vol la radicalitat de l'altre extrem…

Com a simple ciutadà, això és el que em diuen els resultats d'ahir.

Les eleccions del 2017 van portar a una victòria irreal a Ciutadans. Per què irreal? Doncs perquè estàvem en un moment molt especial en el que el món antiindependentisme necessitava un lideratge fort… i Albert Rivera i Inés Arrimadas els el donaven.

En les eleccions d'ahir s'ha vist clar que no tenia cap consistència…els mateixos que els van votar han fet marxa enrere.

I ara què?

Avui un nebot neu ens deia que a Europa els catalans els importem molt poc i que, fins i tot, ens prenen per bojos…

Segur que hi ha una part de certesa en el què diu, però també no és menys cert que quan vius en un lloc en el qual estàs bé costa entendre que d'altres (en la mateix Europa occidental) vulguin canviar la seva realitat.

Per tant, tinc molta curiositat per veure quina gestió fan els tres partits independentistes del que van dir, ahir,  la majoria de catalans a les urnes...

Evidentment, sentirem arguments que diran que, amb una abstenció tan elevada, no hi ha prou legitimitat per canviar res…

A partir d'aquí em venen unes quantes reflexions/preguntes.

Es posaran d'acord els tres partits independentistes per fer un govern fort per portar a terme el que han dit més del 50% de votants?

Amb quin tarannà aniran a negociar a Madrid?

Què es negociarà?

Quin pla alternatiu tindran si l'Estat (com previsiblement farà) diu que no hi ha res a negociar?

Com s'utilitzarà la veu que tenen en el Parlament europeu?

Tornaran a decebre els seus votants?

Tinc la sensació que s'està escrivint una pàgina important de la Història...