És important l'esport?

Fa uns dies vaig escriure un article donant la meva opinió sobre aquest nou confinament municipal que es va decretar a partir del 7 de gener.

Manifestava el meu desconcert comparant mesures que considerava protectores amb algunes activitats i massa restrictives en d’altres, com per exemple l’esport…

Avui m’he llevat llegint un tuit de la plataforma “Ja n’hi ha prou” en què comentava la sessió de “La meva vida la decideixo jo” relacionada amb la importància de l’esport en la vida de la gent, des d’un punt de vista físic i mental. En aquest mateix tuit, dita plataforma comentava la hipocresia de fer sessions d’aquest tipus mentre per altra banda no es permet que els nens i nenes que estan federats puguin entrenar i jugar amb normalitat. Som l’única Comunitat en què els federats no poden jugar.

En el meu article anterior passava de puntetes sobre les conseqüències de tenir nens i nois sense fer esport organitzat durant tant de temps…

Però avui m’he indignat quan en resposta a la publicació abans esmentada hi apareixia aquest tuit:

“Avui superem el record de gent a la UCI. Del que "Ja n'hi ha prou" es dels vostres narcisismes i priorització dels partidillos de futbol vs la salut de la gent. De ben segur que no en sortirem més forts amb aquestes actituds lamentables i individualistes.” Twit de Petra.

En primer lloc, dir que no m’agrada contestar tuits en què el que escriu no dona la cara i, per tant, no sé exactament amb qui parlo…

Dit això em molesta profundament que, per segons qui, l’esport organitzat es limiti, i cito textualment, a “”partidillos de futbol”. 

Hi ha una part important de la societat que no és conscient (potser perquè mai ha fet esport, potser perquè no l'entén, potser perquè no li dona importància…) dels beneficis que té l’esport organitzat, federat. 

Sé de què parlo perquè porto 40 anys vinculat a l’esport com a entrenador. 

L’esport dona disciplina i valors, ajuda a posar reptes i objectius, crea hàbits en els horaris i organització del temps, elimina les pantalles durant llargs períodes de temps, ajuda en la superació d’obstacles, ensenya companyerisme i treball d’equip i, evidentment, dona un equilibri des del punt de vista físic a aquells que el practiquen…

Per acabar els arguments, en poso sobre la taula un altre: el risc de contagi.

No conec totes les dades en profunditat, però es fa evident que en l’àmbit esportiu de 6 anys a 18 anys el contagi és mínim, ja que les mesures que portem a terme són amb el màxim rigor: espais amplis (i en molts casos molt oberts) i mascaretes.

Amb aquests arguments, m’he permès el luxe de contestar el tuit, abans citat, en aquests termes:

“Totalment d'acord amb la gravetat de la situació, però podem mirar d'una vegada on són els contagis? Pares acompanyen nens a entrenar, bars tancats, pares tornen a casa i tornen a recollir nens: crec que zero contagis.

Salut nens correcte, salut pares correcte…”.

Per deixar ben clar a què em refereixo, donaré alguns arguments fàcilment constatables: 

Els pares que acompanyen als seus fills a entrenar (i que, per tant, canvien de domicili) no tenen cap lloc en el que socialitzar-se ja que els bars estan tancats i no poden entrar a les instal·lacions on els seus fills entrenen i juguen. Poden quedar-se al cotxe esperant o tornar a casa seva i fer un segon desplaçament per recollir els fills una vegada acabat l’entrenament. Crec que tant si fan una cosa com una altra el contagi no existeix...

Els nens estan supervisats pels seus entrenadors al llarg de tota l’estona que dura l’activitat. Contagi? Crec que pràcticament inexistent…

Però la importància de tot això no és només aquesta. Mentre estan fent esport està controlat el lloc i el “famós grup bombolla”. Si els nens (adolescents) no van a entrenar, em sorgeix una pregunta: qui controla grups bombolla, ús de la mascareta, espais en què es mouen? 

No penseu que és molt més difícil? Si jo (sóc tutor de 4t d’ESO) he de insistir a l’espai escolar en el fet que els meus alumnes siguin rigorosos en l’ús de la mascareta i és un lloc molt controlat, em podeu explicar com controlem aquests mateixos adolescents que es reuneixen pel carrer o casa d’alguns d’ells?

Però hi ha un altre aspecte que encara no he tractat: com afectarà als hàbits tant acadèmics, com de salut a partir d’aquí?

Malauradament, penso que en res positiu..

Per tant, si us plau no frivolitzem amb l’esport, sobretot quan el dia que aquests esportistes guanyen algun títol, tenim una cua de personalitats a fer-se fotos amb ells i treure el pit dels ajuts que els donen...