Un nou confinament...

 Argentona, 8 de gener de 2021


Avui és el segon dia d'aquest nou confinament municipal…

Sembla que no som capaços d'aturar aquest maleït virus.

Segur que fem tot allò que podem?

Segur que estem sent coherents en el que ens pertoca individualment?

Segur que les decisions que prenen les autoritats són les més correctes?

Aquestes preguntes em venen al cap després d'haver vist el que he vist aquestes Festes de Nadal sumat a les decisions preses per les autoritats en relació a les Festes i per a després d'elles.

Sincerament no entenc res…

Parteixo de la base que no deu ser gens fàcil saber què és el més adient, però em sorprèn que tot sempre vagi destinat als mateixos sectors. 

M'explicaré.

Com ja sabeu molts dels que em llegiu, sóc entrenador de bàsquet i professor de ESO.

Des que ha començat el curs (i, per tant, també els entrenaments) no hem tingut ni un sol cas de contagi ni a l'escola ni als equips que entreno. Sí que hem tingut casos positius (un des de setembre fins avui) i va ser contagi d'un adult a una jugadora. Evidentment, després de tenir coneixement del positiu, totes les jugadores que havien compartit pista amb la jugadora (durant tres sessions) es van fer la PCR. Amb el cas positiu, es van confinar (per prescripció mèdica) totes les jugadores i vam haver de suspendre els entrenaments. No cal dir que totes les jugadores entrenen amb mascareta (també seguint les ordres rebudes). I també, tal i com tenia molt clar que passaria, totes les jugadores van donar negatiu a la PCR.

Mentre tot això passava, el govern havia decretat confinament comarcal, excepte en situacions molt concretes (entre les quals, evidentment, no estava inclòs el fet que una nena o nen pogués anar a entrenar), però tots els centres comercials estaven oberts sense cap tipus de control per part de cap autoritat ni pel que respecta a número de visitants, ni a distàncies, ni a l'ús correcte de les mascaretes, ni de les mesures higièniques (que sí que hem complert escrupulosament els esportistes).

Ara, això sí, els esportistes no poden ni entrenar ni jugar…

Perdoneu-me, però no ho entenc. No entenc per què aquells que, estadísticament (corregiu-me si m'equivoco),  presenten símptomes més lleus i menys risc de contagi són els més perjudicats per la normativa de les autoritats.

Sobretot després que aquestes mateixes autoritats facin declaracions en el sentit que l'esport és imprescindible per a la salut de nens i nenes.

No tinc clar, i ho dic sincerament, quina repercusió a nivell d'hàbits i a nivell emocional pot arribar a tenir el fet que tants nens i nenes fins als 18 anys s'estiguin veient privats durant tan de temps d'allò que els complementa física i emocionalment…

Sobretot quan els adults poden fer vida pràcticament normal…

Ah, i no vull acabar sense la cirereta de les decisions d'aquestes Festes: toc de queda de la nit de Cap d'Any a la 1 de la matinada (sense fer cap comentari de la festeta de Llinars)… 

No havíem quedat que s'havia de reduir la mobilitat i no sortir dels grups bombolla? 

Això sí, les meves jugadores de 14 i15 anys no poden fer 20 km per anar a entrenar…


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís