"De què serveix el filòsof que no fereix els sentiments de ningú" (Diògenes)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De reptes i èxit...

Comença una nova temporada per a un munt d’equips i esportistes. I, com cada temporada, aquesta també genera il·lusions i reptes que, en alguns casos, es veuran recompensats i, en molts d’altres, quedaran diluïts. És el preu que comporta qualsevol activitat que porta implícita expectatives. Però, quan parlem de reptes i il·lusions, cal diferenciar de què parlem, perquè no és el mateix parlar d’un equip professional en què es mouen molts diners, d’un equip amateur que juga per passar-ho bé, d’un equip de formació en una lliga competitiva amb reptes de resultats importants o d’un equip de formació amb expectatives molt menys ambicioses. I, si hem parlat d’equips, també ho hem de tenir present en els jugadors,  els quals també podrien distingir les mateixes (o similars) categories esmentades per als equips. Cal ser, però, molt curós a l’hora de posar reptes i/o objectius perquè ens podem passar de frenada i que siguin impossibles d’assolir o posar-los tan senzills que no representi ma...
Més informació

Sopa de Cabra i una nova temporada

Ahir nit, a la platja de La Caleta a S. Vicenç de Montalt, actuava Sopa de Cabra en el marc de la gira de 40 anys de la banda. Vaig gaudir molt del concert. Feia molts anys que no els veia en directe. En ple concert, van presentar una cançó del 2002 (“Seguirem somiant”) que havien escrit en honor de Joan Cardona, el seu guitarrista, mort de càncer ara fa 24 anys. El missatge d'en Gerard Quintana va ser molt clar: tots tenim algú que ja no hi és i que ens segueix “visitant” en el nostre dia a dia. A cadascun d’ells va dedicada aquesta cançó. I vaig pensar en el meu “amic” J. Carles, que ens va deixar ja fa massa temps. I hi vaig pensar perquè dilluns començo la meva temporada número 44 consecutiva com entrenador i, com he fet en cadascuna d’elles, “segueixo somiant” i segueixo lluitant en allò i per allò en què crec. I aquest sempre va ser un somni que compartíem en Jota i jo temporada rere temporada. Ha estat un estiu de molta reflexió, de molta lectura i de molta introspecció que ...
Més informació

65 anys després...

Avui, sí. Avui, acabo, “oficialment”, la meva vida laboral. 65 anys de vida, més de 40 dels quals els he dedicat a exercir de professor i entrenador. Mirant enrere, amb els meus encerts i errades, sento que, en general, he gaudit de les meves dues passions. Hi ha hagut moments molt difícils, al costat de moments molt especials i emotius. I és que la vida és això. Som allò que hem viscut, som allò que hem compartit i som allò que ens han aportat aquells que ens acompanyat al llarg dels anys. De tothom he après, de manera conscient o inconscient. I, tot allò que he après, m’ha servit per créixer i avançar. De ben segur que també he fet mal a algú, però espero que, en el còmput final, la balança es decanti a favor d’aquells que em recordaran amb un somriure als ulls. Sí, perquè, en aquests més de 40, anys he tingut companys, alumnes i jugadors que m’han hagut de "patir", però als que espero també haver aportat quelcom que els hagi ajudat a desenvolupar-se en aquells àmbits que h...
Més informació