"De què serveix el filòsof que no fereix els sentiments de ningú" (Diògenes)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Catalunya d'avui

Ara toca educació. Ahir era Renfe. Abans d’ahir, sanitat o infraestructures. De manera recurrent, immigració. Fa uns anys teníem CiU, després PSC, Tripartit, Junts o ERC. Ara ens havia de salvar el PSC perquè Espanya i Catalunya tenien governs del mateix  color.  Últimament treu el cap AC i els matxaquem perquè diem que són d’extrema dreta. Mentrestant, Catalunya es va deteriorant. Els que vivim a Catalunya, independentistes o no, veiem com, cada dia que passa, tot va empitjorant. Tenim serveis i infraestructures que no estan preparades per la quantitat de ciutadania que avui viu a Catalunya. I anirem a pitjor.  I no perquè els socialistes ho facin pitjor que els independentistes.  I si mana VOX o PP, tampoc canviarà res. Si Silvia Orriols convenç els catalans de votar-la, tampoc canviarà res. Per què? Doncs molt senzill.  Perquè això no va de sigles ni de partits. Això no va d’ideologies com tampoc va d’immigració.  No va de nacionalismes. Va d’economia, v...
Més informació

65 anys després...

Avui, sí. Avui, acabo, “oficialment”, la meva vida laboral. 65 anys de vida, més de 40 dels quals els he dedicat a exercir de professor i entrenador. Mirant enrere, amb els meus encerts i errades, sento que, en general, he gaudit de les meves dues passions. Hi ha hagut moments molt difícils, al costat de moments molt especials i emotius. I és que la vida és això. Som allò que hem viscut, som allò que hem compartit i som allò que ens han aportat aquells que ens acompanyat al llarg dels anys. De tothom he après, de manera conscient o inconscient. I, tot allò que he après, m’ha servit per créixer i avançar. De ben segur que també he fet mal a algú, però espero que, en el còmput final, la balança es decanti a favor d’aquells que em recordaran amb un somriure als ulls. Sí, perquè, en aquests més de 40, anys he tingut companys, alumnes i jugadors que m’han hagut de "patir", però als que espero també haver aportat quelcom que els hagi ajudat a desenvolupar-se en aquells àmbits que h...
Més informació

Reflexions d'un docent

 Avui em vull fer meves les reflexions d'un amic i professor de les Escolàpies de El Masnou. En Lluis ja porta més de 30 anys exercint com a professor i val a dir que els seus alumnes, al llarg dels anys, l'han valorat de manera molt positiva, i això no és gens fàcil d'aconseguir. El meu germà, que és un gran amic seu, em va enviar ahir aquestes reflexions que en Lluis va escriure aprofitant les Festes de Nadal. Les comparteixo tal com ell les va escriure: "Reflexiones docentes Llevo casi tres décadas en aulas de secundaria enseñando biología y ciencias naturales. He visto metodologías “revolucionarias” convertirse en modas pasajeras. He formado a profesores en prácticas. He explicado contenidos que no tocaban y he decidido no seguir libros que otros aplicaban sin cuestionarlos. Si pudiera hablar con mi yo de primer año, con ese profesor recién estrenado que creía que dar mucho temario y exigir mucho era sinónimo de ser buen docente, le diría esto: No construyas tu car...
Més informació