El Mas Vell

 


Avui he vist a facebook aquesta foto que va penjar en Martí Viñals i m'he traslladat en el temps. 

La foto podria ser dels anys 40 o 50, però el Mas Vell ens el vam fer nostre els anys 80. 

Divendres nit, però sobretot dissabtes nit, era el lloc de trobada.

Tant se val si arribaves més tard o més d'hora.

No calien mòbils...

Ni whatsapps ni ubicacions.

Ens trobàvem igual.

Petaves la xerradeta. Mirades furtives cap aquella noia que t'agradava, a la que sovint no t'acostaves. Qüestió de caràcter…

"François, un ron con coca"...

Era una institució. No podem pensar en el Mas Vell sense recordar el François…

Un dia vaig gosar tocar-li el cabell. Pensava que em matava!

Era la primera "parada" abans d'anar, primer, a Scuc's i, anys després, a Spinnaker/Titus.

Hores i hores, cerveses i cerveses, cubates i cubates...

Molts amics...alguns, malauradament, ja no hi són.

Han passat molts anys, però el Mas Vell segueix sent ben present.

Grans records!

Nostàlgia? Sí.

Tristesa? Gens ni mica...

Altres temps, altres històries.

Cada moment, cada lloc, té allò que de bo hi vulguem trobar.

Avui tocava tenir un record pel Mas Vell.

Llocs i moments del nostre camí…

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís