Un trist balanç...
Toca fer balanç.
No m'agrada haver-lo de fer tan aviat, però aquest any toca perquè el cadet A ja ha acabat…
És el primer any des que soc entrenador que un equip de formació que dirigeixo no assoleix els objectius bàsics que m'havia proposat a l'inici de la temporada, i això em fa pensar…
Ha estat un any complicat.
Ja vam començar malament.
Lesions greus que arrosseguem de la temporada anterior; un problema en el retard en l'acabament d'un entrenament al mes d'agost que comença a deteriorar relacions; poca capacitat per part meva de fer entendre què és el que és important en un equip que té com a objectiu col·lectiu competir per al màxim; detalls tècnics i tàctics que no soc capaç de transmetre; poca claredat, també per part meva, de transmetre com n'és d'important l'esforç en allò que costa massa, però que és indispensable canviar per créixer…
Al poc de començar la temporada, una jugadora deixa l'equip per no estar d'acord amb la meva dinàmica a l'hora de liderar l'equip.
Tot això m'havia d'haver alertat, però no vaig obrir prou els ulls.
Poc després una altra família em manifesta que està molt en contra de la meva forma d'entrenar.
D'altres famílies tenen, també, dubtes sobre el nivell d'exigència.
Segueixo amb els ulls tancats. Penso que no és responsabilitat meva o que els que s'equivoquen són ells perquè els objectius d'equip i individuals eren prou clars des de l'inici…
Penso, també, que el problema ve de les lesions que tenim, i que, per tant, l'equip anirà amunt quan recuperem les jugadores.
Comença la segona volta i no ens en sortim. L'equip segueix irregular.
Deixa l'equip una segona jugadora…
Alguna família més també segueix rebutjant la meva manera de fer.
És evident que m'he equivocat.
Podria dir, i possiblement no aniria del tot desencaminat, que les jugadores no m'han entès, que no han estat capaces de canviar la seva dinàmica d'entrenament, que no s'han adonat que el que servia a infantil ja no serveix a cadet, que va marxar una jugadora molt important al final de la temporada passada i moltes altres coses més, però tot això no depèn de mi i per tant no ho puc canviar. Serien excuses de mal pagador.
La feina d'un líder és observar per adonar-se d'allò que no funciona, és estar molt alerta, és canviar allò que no funciona i, també, és convèncer les seves jugadores d'allò que creu que és important…
I jo no ho he sabut fer.
Em vaig equivocar no deixant l'equip al final de la primera fase.
Vaig pensar, erròniament, que seria capaç de reconduir l'equip.
Segurament, avui l'equip estaria preparant un Campionat d'Espanya i ara està de vacances.
Responsabilitat al 100% del que ho lidera.
Sempre.
És l'únic que pot prendre decisions importants.
No vaig ser capaç de prendre decisions i, al final, l'equip ha estat el perjudicat. I això ara mateix em fa molt mal.
De tot s'aprèn, i en vull aprendre, tot i que això ja no serveix a les jugadores que tenen un punt de frustració important.
Tinc un repte per a la propera temporada.
Vull pensar que he fet un anàlisi prou profund i que sabré canviar allò que s'ha de canviar.
I un dels aspectes més importants a canviar és la capacitat de comunicar clarament allò del que s'ha de responsabilitzar cada membre de l'equip, començant pel propi líder.
No tanco encara temporada perquè el cadet de 1r any està a un mes de la final 4 a la que ha arribat d'una manera inesperada per com de brillant ha estat, però tenia una important necessitat interna d'escriure aquestes paraules.
És molt curiós com allò que serveix per ajudar unes jugadores i un equip no serveix per ajudar-ne un altre.
Reflexió i aprenentatge…No hi ha més opció.
En un mes començo una nova temporada i el repte és descomunal…
M'ha agradat molt llegir aquestes reflexions de final de temporada. Oriol, si vols compartir.hu amb mi personalment estaría encantat .
ResponEliminaQuan vulguis. Gràcies pel feedback
EliminaLa pregunta que em faria seria: He estat honest amb mi mateix i amb les persones que lidero? Sí la resposta és sí ja és un guany.
ResponEliminaLa resta són números i factors que molts d'ells no es poden controlar.
Menció apart els pares anomenats helicòpters sempre volant sobre els seus fills i filles evitant que gestionin la fustració ( no se si és el cas, però no m'extranyaria pas).
Ànims i a escriure un nou capítol la temporada vinent
A la pregunta que llances, et diria que en un 80% ho he estat....el 100% és de crack i jo, evidentment, no soc cap crack. Crec que d'una cosa mai se'm podrà acusar: de no ser clar amb les jugadores. Totes i cadascuna de les jugadores que he entrenat han sabut sempre què els demanava. Altra cosa, és si ho he sabut fer prou bé o no...
EliminaCom a entrenador de la mateixa franja d’edat i en un nivell similar, crec que el problema ve d’una confusio de conceptes. Començo a pensar que la corrent modernitzadora de l’estil d’entrenament, que ha portat al rebuig a una metodologia autoritària, amb crits i faltes de respecte, ha provocat confondre l’exigència i compromis amb els objectius de l’equip amb aquest estil d’entrenar. Exigir a una jugadora que doni el 100% i els sacrificis i dificultats que aixo comporta per a ella sembla que ja no esta ben vist ni acceptat. Tema realment complicat
ResponEliminaMolt d'acord. Trobar l'equilibri és la clau. Qui em coneix de fa anys em fa conya dient-me que m'he estovat, que ja no soc qui era. I, curiosament, ara aconsegueixo que em segueixin menys que abans.....sobretot aquelles que tenen més qualitat. Crec que costa mesurar el creixement del dia a dia pel que respecta de la projecció de futur.
EliminaMassa estadístca, massa joc individualitzat...
Adaptar-se a noves tendències, sí, però ni tot el que és nou és bo ni tot el que és antic és dolent: equilibri en tot...difícil de trobar.
Gràcies pel feedback
El repte del bon líder… què difícil és entendre quin model motivador connecta amb cada tipus de jugadora… Segur que l’any vinent serà sacsejador perquè cap repte és mai igual… però, sense dubte faràs un pas endevant i ayudaras i acompanyaras a que les teves gladiadores facin el pas endevant. Gràcies per tot!
ResponEliminaAquest és l'objectiu. Aturadeta...no gaire llarga perquè de seguida començo postemporada amb les jugadores 23-24.Trobar el punt just per ajudar-les a créixer i competir cada dia millor.
EliminaGràcies per ser-hi
Com ha pare com mai t’ha tingut d’entrenador a la meva milla, pero t’ha patit en el bandol contrari crec que el que has escrit diu molt n positiu.
ResponEliminaEls teus equips sempre han fet un bon basquet i s’han vist de una hora lluny molt treballats.
Altre cosa diria potser les formes algunes vegades amb noies de 14/15 anys, pero com ja t’he comentat anteriorment aquesta autocritica l’aplaudeixo, i que tanbe esta clar que tots som humans i tenim alguna cosa a pulir.
Continua fent creixer jugadores com has fer 👏👏👏👏
Gràcies pel feedback.
EliminaGran defecte meu és ser massa negatiu. Treballo per millorar-ho, però em costa. Potser és perquè soc massa perfeccionista i quan crec que algú pot fer allò que demano i no ho fa, m'emprenyo molt.
Repte a aconseguir....
A vegades, el millor entrenador no és el més adequat...
ResponEliminaGràcies pel feedback. El millor entrenador és el més adequat. Si no és l'adequat, no és el millor entrenador. I és evident que jo no era l'adequat
Eliminai, per tant, tampoc era el millor entrenador. D'aquí el resultat de la temporada...