Inseguretat? Real?

 Tinc per costum utilitzar molt la paraula “interessant” quan reflexiono en veu alta o escric algun article, com ara és el cas. 

De fet, hi ha gent que, directament, se n'en fot de mi.

Però avui, ho tornaré a fer.

Anem a pams.

Escoltant la tertúlia del “Via Lliure”, m’ha cridat l’atenció una cosa que m’ha semblat “interessant”: la utilització (veurem si real i pràctica) de la seguretat com a bandera del PSC tant a Barcelona com a la Generalitat.

Serà simplement propagandístic?

Portaran a terme polítiques noves?

Només ho fan ara perquè és la Mercè?

Veurem?

Interessant.

Si, realment, aquest fer-ne bandera serveix per canviar aquesta sensació (real?) d'inseguretat que s’ha instal·lat a casa nostra, benvingut sigui.

A partir d’aquí em sorgeixen dues preguntes.

La primera, per òbvia, podria ser innecessària: és real aquest punt d’inseguretat que es percep llegint les xarxes? O ens hem de creure les dades que diuen els estudis en els sentit que no ha augmentat el nombre de delictes?

En el moment en què vivim, la manipulació és tan gran que no saps ni a qui ni què creure.

La segona seria: per què els últims governs (suposadament independentistes), que, com mínim de paraula, volien anar cap una Catalunya independent i millor, no ho van mai abordar?

Tinc dues possibles respostes.

No era real aquest suposat augment de la inseguretat o no eren capaços de trobar estratègies (eines) per rebaixar (solucionar) el problema.

Qualsevol de les dues respostes hauria de fer reflexionar els dirigents de Junts i ERC que han criticat obertament els partits unionistes (o del 155) des de fa anys.

Quin ridícul històric si resulta que el PSC els dona una lliçó de com millorar el dia a dia dels catalans.

I, mentrestant, amb raó o sense, la Silvia Orriols fregant-se les mans per la ineptitud que han demostrat, fins ara, els partits dits independentistes.

Els propers dies i mesos tindrem respostes…

Mentrestant, tot plegat interessant, curiós…i trist

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís