Reflexions d'inici de temporada

Sofà. 

Diumenge tarda. 

Portem 5 dies de pretemporada i un torneig.

Dins d’un equip hi ha moltes realitats diferents i, al costat d’aquells jugadors que sempre miren en positiu, trobem jugadors que poden tenir dubtes sobre on els portarà la temporada.

És per això que tinc ganes de reflexionar en veu alta sobre allò que es pot percebre i que és aplicable a qualsevol equip.

D'entrada, cal avaluar el treball, en conjunt, de l’equip en aquesta primera setmana de pretemporada, és a dir, saber on som, on volem anar i què hem de fer per arribar-hi.

En segon lloc, és important sentir-se orgullós de l’esforç i el sacrifici (sempre, en general) de l’equip. Soc conscient que al jugador li pot costar valorar la seva continuïtat i rigor en el seu esforç per dos motius molt senzills: cada entrenador posa èmfasi en detalls diferents i potser alguns d’ells no havien estat exigits mai i, sovint, el jugador tendeix a no saber avaluar de manera objectiva.

L’obligació de l’entrenador és  exigir el màxim que creu que el jugador pot donar.

I això em porta al tercer punt, la tentació que pot tenir el jugador de comparar-se amb els companys. Tots heu escoltat aquestes típiques frases: “És que a mi amb “fot” més bronques que a aquell altre”; “És que aquell ha jugat més que jo i no ho ha fet millor que jo”; “És que a mi m’exigeix coses que a aquell no exigeix”. Això és humà i et fa sentir millor perquè  la responsabilitat passa a ser de l’entrenador, és a dir, externa. El problema és que són frases que no porten enlloc. Potser sí, piden portar a la frustració, a l’enveja i a no creure en l'entrenador.

I això em porta a la penúltima reflexió: és fàcil comparar la realitat de temporades anteriors quan el protagonisme del jugador era més gran i ara, en canvi,  juga menys i li exigeixen més, o bé perquè de moment no arriba, encara, a allò que li estan demanant. Canviar dinàmiques porta un temps i l’aprenentatge i la progressió no són lineals (hi ha moments en què pot venir la frustració i/o el dubte perquè no acaben de sortir-te les coses), però s’ha de seguir lluitant dia a dia, minut a minut.

I acabaria amb una idea: l'equip creixerà quan passin dues coses: que tots els jugadors donin el seu màxim i que tots s’ajudin per sumar i no critiquin el seu company, perquè això els portarà a no fer equip.

Tanco dient que construir un equip no es fa en una setmana d’entrenaments. Canviar hàbits i aprendre coses noves porta el seu temps, per tant, paciència i il·lusió per seguir avançant.

“Let's go”