"Pasos que marcan historias..."

Hi ha dies que et marquen.

Sovint pensem que el que ens marca són aspectes que ens afecten directament i no sempre és així.

Ahir va ser un d'aquells dies que recordaré al llarg de molts anys…

Els nostres alumnes havien preparat una exposició individual amb el títol "Què m'apassiona".

Seure a escoltar-los i començar a emocionar-me va anar lligat.

Vaig quedar gratament sorprès del què i del com.

Mentre preparaven, els dies abans, la seva exposició, no havia volgut saber-ne massa. Sí que havia atès els seus dubtes i els havia intentat orientar, però, en general, no havia volgut saber de què parlarien.

Volia gaudir de la sorpresa!

Minuts abans de començar, es palpava un "clima" especial.

Diria que estaven il·lusionats.

Tenien aquell nerviosisme "interessant" davant de quelcom important…

Van ser dues hores d'exposicions. 

Si algú ha estat amb adolescents (i no tan adolescents), sap perfectament que mantenir la seva atenció tanta estona és gairebé impossible.

Mentre exposaven es palpava, clarament, un punt de connexió, d'empatia i de sorpresa.

Vaig sentir emoció, sentiment de gratitud cap a ells i, per què no, una sensació positiva d'haver-los proporcionat espais i eines per tal que reflexionessin i estiguessin amb ells per trobar allò que tenen dins seu.

Quan van acabar les exposicions, els vaig fer una pregunta: "Us ho heu passat bé?".

La seva cara reflectia la seva resposta: havien gaudit, s'havien emocionat, havien rigut i, el més important, havien passat dues hores sense adonar-se'n. Aquest és el senyal més clar d una estona ben aprofitada.

En una paraula: Èxit.

Gràcies a ells em vaig sentir un afortunat de la meva feina.

Moments que ajuden a donar sentit a allò que fem….