Cor dividit

Sí. Avui tenia el cor dividit.

M'he assegut al sofà a veure la final de la Copa de la Reina. Enèsim partit entre Avenida i Uni Girona.

Tots dos equips tenen una persona que és molt especial per a mi.

En un equip és a la banqueta i es diu Laura Antoja i en l'altre encara és a la pista, la Silvia Domínguez.

En el seu moment, vaig tenir el privilegi d'entrenar-les. 

Sí, baixetes les dues. Aquesta seria la seva primera semblança. 

Teòricament el bàsquet és per als alts, però elles ho han volgut desmentir i, sempre, des de la humilitat. Sense estridències. Segona gran semblança.

Han liderat els seus equips tan dins com fora de la pista, d'una manera silenciosa. Sense crits ni escarafalls. Tercera gran semblança.

Les vaig conèixer de petites i avui he tancat els ulls en veure la Silvia aixecar la copa de guanyadora. Sí, he tingut un "deja vu" perquè vaig tenir el privilegi de ser al seu costat quan tant una com l'altra van aixecar la seva primera copa de campiones d'Espanya. La Laura, el juny de 1993 i la Silvia, el juny de 2001. Quarta gran semblança.

Avui li ha tocat a la Laura perdre i a la Silvia guanyar. Això és el que té l'esport i s'ha de saber guanyar. La Silvia en sap. N'ha sabut sempre. La Laura, també. Paraules d'agraïment per a tothom. Sobretot per a les seves companyes. Saben que aquest és un esport d'equip. Cinquena gran semblança.

Les dues han jugat en la mateixa posició. Dues grans directores de joc. Sempre pensant en l'equip. Primer que l'equip guanyi i elles fent allò que l'equip necessiti. Podien acabar el partit sense pràcticament anotar. I el dia que han fet números importants, d'aquells que mereixen la felicitació de tothom, responien: "Si he hagut de fer tants punts és que l'equip estava encallat i ho necessitava". Sempre al servei de l'equip. Sisena gran semblança.

En definitiva, dues cracks, potser en un cos petit, però amb un cor enorme i una quantitat de bàsquet dins seu que hauria de ser l'enveja i l'objectiu d'aquelles joves jugadores que volen arribar lluny. Setena gran semblança.

Gran privilegi haver pogut compartit amb elles, des de tan a prop,  una miqueta del seu bàsquet. 

Gràcies, cracks!!!