Una mica de tot

  Tinc per costum utilitzar molt la paraula “interessant” quan reflexiono en veu alta o escric algun article, com ara és el cas.  De fet, hi ha gent que, directament, se n'en fot de mi. Però avui, ho tornaré a fer. Anem a pams. Escoltant la tertúlia del “Via Lliure”, m’ha cridat l’atenció una cosa que m’ha semblat “interessant”: la utilització (veurem si real i pràctica) de la seguretat com a bandera del PSC tant a Barcelona com a la Generalitat. Serà simplement propagandístic? Portaran a terme polítiques noves? Només ho fan ara perquè és la Mercè? Veurem? Interessant. Si, realment, aquest fer-ne bandera serveix per canviar aquesta sensació (real?) d'inseguretat que s’ha instal·lat a casa nostra, benvingut sigui. A partir d’aquí em sorgeixen dues preguntes. La primera, per òbvia, podria ser innecessària: és real aquest punt d’inseguretat que es percep llegint les xarxes? O ens hem de creure les dades que diuen els estudis en els sentit que no ha augmentat el nombre de delictes?

Sofà.  Diumenge tarda.  Portem 5 dies de pretemporada i un torneig. Dins d’un equip hi ha moltes realitats diferents i, al costat d’aquells jugadors que sempre miren en positiu, trobem jugadors que poden tenir dubtes sobre on els portarà la temporada. És per això que tinc ganes de reflexionar en veu alta sobre allò que es pot percebre i que és aplicable a qualsevol equip. D'entrada, cal avaluar el treball, en conjunt, de l’equip en aquesta primera setmana de pretemporada, és a dir, saber on som, on volem anar i què hem de fer per arribar-hi. En segon lloc, és important sentir-se orgullós de l’esforç i el sacrifici (sempre, en general) de l’equip. Soc conscient que al jugador li pot costar valorar la seva continuïtat i rigor en el seu esforç per dos motius molt senzills: cada entrenador posa èmfasi en detalls diferents i potser alguns d’ells no havien estat exigits mai i, sovint, el jugador tendeix a no saber avaluar de manera objectiva. L’obligació de l’entrenador és  exigir el màx