Una mica de tot

En esta vida todo acaba. Y es bueno que así sea. Sería insoportable que las cosas duraran eternamente, por buenas que sean. Ley de vida. Remontémonos al pasado. Primavera de 1999. Yo estaba de director técnico en el UB Barça y me hablaron de una niña pequeñita de Montgat que lo hacía bien.  Intenté informarme y me dijeron que sí, que estaba bien, pero que no tenía recorrido porque era demasiado bajita. Sin embargo, la fichamos. Temporada 2000-2001. Entreno el infantil y empiezo a trabajar con ella. Hacía ya varios años que entrenaba al máximo nivel y había tenido la oportunidad de dirigir jugadoras como Laura Antoja o Núria Martínez, entre otros. Pero esa niña desprendía algo especial. Entrenaba bien, pero, por encima de todo, miraba, observaba, devoraba información y aprendía. Sí, siempre miraba. Y percibía. Intuía. Sabía lo que pasaba en su entorno. Podría contar mil y una anécdotas de ella. Pero, para ser breve, diría que tenía una virtud que, en el día a día, y creo que más aún...

En aquesta vida tot s’acaba. I és bo que així sigui. Seria insuportable que les coses duressin eternament, per bones que siguin. Llei de vida. Remuntem-nos al passat. Primavera del 1999.  Jo estava de director tècnic a l'UB Barça i em van parlar d’una nena petiteta de Montgat que ho feia bé. Vaig intentar informar-me i em van dir que sí, que estava bé, però que no tenia recorregut perquè era massa baixeta. Malgrat això, la vam fitxar. Temporada 2000-2001.  Agafo l’infantil i començo a treballar amb ella.  Ja feia uns quants anys que entrenava al màxim nivell i havia tingut l’oportunitat de dirigir jugadores com la Laura Antoja o la Núria Martinez, entre d’altres. Però aquella nena desprenia quelcom especial. Entrenava bé, però, per sobre de tot, mirava, observava, devorava informació i aprenia.  Sí, sempre mirava.  I percebia.  Intuïa.  Sabia què passava al seu entorn. Podria explicar mil i una anècdotes d’ella. Però, per ser breu, diria que tenia una ...

Benvolgut Lamine, Evidentment no ens coneixem, tot i que he estat un bon grapat d’anys entrenant molt a prop del teu lloc d'origen, el qual,  orgullosament, fas sempre present. Fa un any i mig no sabia qui eres. De fet, no era capaç ni de retenir el teu nom. Va ser al final de la temporada passada, i durant l'estiu amb la selecció espanyola, que vaig començar a saber que eres un bon jugador. Aquesta temporada t’has disparat i, a mesura que anaven avançant els mesos, has anat creixent de forma exponencial. Mica en mica hem anat sabent de tu, dels teus orígens i de la teva evolució a la Masia, i ens ha captivat tot allò que coneixem. Gens fàcil ser fidel a un barri del que no es parla excessivament bé i, al mateix temps, ser capaç de desenvolupar de manera seriosa una dinàmica d’entrenament que exigeix constància, disciplina i esforç… en definitiva, dedicació i compromís. Cert que tens un talent tècnic, tàctic i físic que t’ha facilitat aquest ràpid ascens, però no és menys cert ...