Com ensenyar...

 Portava uns quants dies intentant interioritzar detalls, aspectes, idees, que m'ajudin a millorar la meva tasca d'educador.

Estava en aquestes reflexions quan vaig fer una aturada per escriure sobre una festa d'aniversari...

Tinc molt clar que no és gens fàcil educar.

No sempre arribes a tots els alumnes de la mateixa manera. 

No és gens fàcil saber utilitzar el llenguatge adequat (tant verbal com gestual) per a cadascun d'ells.

És cert que moltes vegades el moment en què tens l'oportunitat d'incidir en ells no és el millor per tal que siguin capaços d'assimilar allò que a tu t'agradaria. 

De totes maneres, sempre he pensat que allò que reben i/o escolten va agafant forma d'alguna manera dins seu i acaba reflectint-se al cap d'uns anys.

Però educar té dos problemes afegits… 

Què transmetre? I com transmetre-ho?

Començo pel segon…

Es fa evident que la paraula és un element potent, però també ho és que l'excés de paraula acaba avorrint al receptor i el fa desconectar...i aquest segurament és el meu principal handicap: parlo massa.

Però també és ben cert que l'exemple és segurament la millor manera d'arribar als adolescents. No serveix de res no ser conseqüent entre el que dius i el que fas...resta totalment la teva credibilitat davant d'ells.

M'agrada viure i fer viure allò que ensenyo. Intento posar passió en allò que faig per, d'aquesta manera, inculcar-los l'amor el gust per aprendre...

Resumint, paraula, gestos i acció ajuden molt a transmetre allò que vols.

Però la segona clau és què transmetre…

Moltes vegades pensem que hem de transmetre allò que tenim clar que és bo/útil per a ells.

Però què és bo/útil per a ells? El mateix que ho és per nosaltres?

Moltes mates, o literatura o Història?

Hi ha molts alumnes (i no alumnes) que tendeixen a pensar que el que s'estudia i ensenya a l'escola no serveix per a res.

De fet he escoltat molta gent dir que no té un bon record de la seva època escolar.

Llavors què hem d'ensenyar?

Tinc clares dues coses. 

La primera és que memoritzar per memoritzar no té cap sentit. 

La segona que tampoc es pot deixar de potenciar la memòria.

I com ho casem?

Ja fa molts anys que intento ensenyar en la reflexió i en la connexió. El meu objectiu és que entenguin i aprenguin i no, que memoritzin uns noms i unes dates que poden oblidar i  trobar sense problemes a les xarxes.

Per entendre i aprendre  necessitem un cert treball de memòria, però aquesta memòria ha d'estar connectada…

Posem un exemple: el Tractat de Tordesillas de 1494. 

Si jo els pregunto l'any i no el recorden exactament poden donar dos tipus de respostes. Si em contesten 1491 vol dir que no han entès ni après el concepte.

Ara bé, si la resposta és 1498 vol dir que no recorden exactament  la data, però han entès de què estem parlant. 

De tota forma mai els preguntaria aquesta data sense afegir-hi un per què o demanar-los una resposta en relació a alguna cosa… I, per sobre de tot, quina importància ha tingut el fet.

Sota el meu punt de vista aquesta és la clau de l'aprenentatge. No és important que sàpiguen la data sinó que sàpiguen amb quin altre fet o fets ho relacionem.

Si situen el Tractat de Tordesillas abans del descobriment d'Amèrica vol dir que no ho han entès…

La importància de la connexió/relació amb altres fets o llocs, o personatges o disciplines és el que fa màgic aquell moment que tots hem sentit alguna vegada: "Aaah, val, ara ho he entès!!" … I dit amb un somriure de satisfacció i d'alliberament.

La sensació que em produeix veure i viure aquest moment no es paga amb diners.

Tot i així, malauradament no aconsegueixo que els meus alumnes em segueixin com jo voldria.

Per què són adolescents? 

Potser perquè els importa poc allò que ensenyem? 

Potser perquè allò que els dona la societat és més interessant i immediat?

O pot ser, simplement, que jo no ho faig prou bé com per interessar-los o encuriosir-los?

Segurament la resposta és una combinació de tot plegat.

Aprendre depèn bàsicament de tres aspectes: interès, curiositat i voluntat.

I aquest és el gran repte de l'educador: aconseguir inculcar aquests tres aspectes.

Com?

Comentaris

  1. reflexions vàlides a la classe i a la casa. Especialment a aquesta darrera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hauria d'haver gaire diferència entre les de classe i les de l'aula...
      Malauradament massa vegades diferim molt en el que exposem, transmetem y valorem...

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gràcies, UEM. Fins sempre

Carta oberta a les meves jugadores

Aturada i...compromís