La lectura

Al començar el curs em vaig plantejar de quina manera podia ajudar els meus alumnes a “estimar” la lectura.

Sempre he pensat que llegir és quelcom essencial per a la persona.

Llegir et dona moltes coses. 

Et fa “desconnectar” del que t’envolta per, d’alguna manera, fer-te protagonista d’allò que estàs llegint. T’indignes i t’emociones. T’entristeixes i t’alegres. Vas sentint intriga i sorpresa a mesura que avances en la història. I, llavors, esdevé el “miracle”: no pots deixar de llegir. Llegeixes en qualsevol lloc i moment i devores les pàgines imaginant el final, esperant sentir-t'hi identificat… I quina decepció quan no acaba com volies! O quina satisfacció quan el final és l’esperat!

Però llegir també és aprenentatge. T'aporta coneixement i t’ofereix perspectiva. T'ajuda a ser reflexiu i, fins i tot, a aprofundir en aspectes que potser no t'havies plantejat. Et fa ser crític i curiós. 

En definitiva, et dona cultura. I, potser, per què no?, et pot augmentar les ganes de “descobrir”, de viatjar a veure i viure “in situ” allò que has “viscut” en el paper.

I què dir si, a més, et dona eines per millorar l'ortografia i la capacitat d'expressar-te?

En definitiva, llegir és benefici. Es miri com es miri, t'ajuda a “créixer”.

I aquí venia la dificultat.

Com fer entendre això als meus alumnes? Com aconseguir que experimentessin aquest plaer?  

Com aconseguir que descobrissin allò que, per a mi, era tan obvi?

Aquest era el repte.

Com fer-ho?

I així  va ser com vaig decidir que dedicaríem una hora a la setmana a llegir a l’aula.

Les dues mitges hores (que allarguem quan convé) dels dilluns i divendres s’han convertit en un paradís de silenci. 

Alguns llegeixen llibres en paper. D’altres els tenen a l’Ipad. Uns llegeixen novel·la i d’altres, assaig. La majoria s’han decantat per llibres propis de la seva edat, però uns pocs m’han sorprès amb els títols que han triat.

De ben segur que no tots viuen aquestes estones amb la mateixa intensitat ni profunditat, però tinc la sensació que les estan gaudint.

No he volgut, de cap manera, estar a sobre del què llegeixen ni, tan sols, de si aprofiten al màxim, o no, el temps.

Ha estat el seu temps, el seu espai. 

Si volia que integressin dins seu el gust per la lectura, m’havia d’apartar, havia de donar-los distància...

Si aquesta dinàmica ha servit per encomanar-los el plaer de la lectura, serà la millor inversió d’aquest, tan especial, “curs COVID”.